El jugador que més impacte mediàtic va provocar en el rugbi mundial durant el segle XX és Jonah Lomu, una bèstia d'1m96 i 110 kg de pes, que en les copes del món del 1995 i el 1999 va atemorir com mai havia fet ningú abans les línies enemigues. Els anglesos encara tenen gravat al cervell la semifinal del 1995, un partit en què va fer quatre marques i en el qual va trinxar literalment tots els jugadors que se li van posar al davant.

Tot i la seva espectacular envergadura, Lomu, tota una llegenda dels All Blacks, també era capaç de córrer els 100 m en menys d'onze segons, un fet que el convertia en un tren d'alta velocitat incontrolable per a les defenses rivals. Lomu encara manté el rècord de marques en la copa del món (15). Amb 34 anys, aquest diumenge serà un dia especial per al jugador, que tornarà a jugar un partit oficial després de tres anys en què molts ja l'havien donat per retirat.

Els problemes per al jugador van començar el 2002, quan li van diagnosticar una malaltia als ronyons. El 2003 es va confirmar que Lomu feia diàlisi tres cops per setmana. Els metges li van comunicar que si no se li trasplantava un ronyó acabaria en una cadira de rodes. Un admirador seu i presentador d'un programa de ràdio a Wellington, Grant Kereama, va ser el donant que va permetre a Lomu començar una llarguíssima rehabilitació que incloïa fàrmacs prohibits per l'Agència Mundial Antidopatge. Tot plegat, va ajornar encara més el seu retorn als terrenys de joc i molts aficionats van pensar que no el tornarien a veure. Malgrat això i una turbulenta vida privada –dos divorcis– va intentar recuperar el seu millor nivell als Cardiff Blues (Gal·les) i al North Harbour del seu país per mirar de tornar als All Blacks. Quan ja veia la llum, una lesió amb una operació posterior a l'espatlla li va fer la vida impossible. No va aconseguir tornar a la selecció, però la paraula rendició no entrava en el seu vocabulari.

Aquest diumenge, a Marsella, veuran com aquest petit fènix intenta sorgir de les seves pròpies cendres.