La idea de societat del coneixement ocupa un lloc primordial en el debat actual, és una referència obligada per parlar de desenvolupament, d'economia i de progrés. Durant el segle XXI, la societat del coneixement haurà de sustentar el progrés global, el desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida en un món canviant, desequilibrat i summament complex que reclama la lluita contra les desigualtats i la injustícia social a tots els nivells, sense exclusió.

El 1974, Peter Drucker destacava en el seu llibre La societat postcapitalista la necessitat de generar una teoria econòmica que situés el coneixement al punt central de la producció de riquesa i ressaltava que el més important no és la quantitat de coneixement sinó la productivitat que se'n deriva. A Les noves realitats posa en evidència que només la productivitat pot generar equitat a les nacions. Les reflexions de Drucker són més vigents que mai. Avui parlem de la productivitat del coneixement en forma d'innovació i del seu paper en la productivitat i competitivitat de les empreses; de l'enorme influència de la seva incorporació als processos empresarials d'organització, producció i comercialització. En la situació de crisi econòmica actual, el canvi de model productiu és urgent i necessari per fer realitat una nova estructura empresarial i industrial més sòlida, més equilibrada i més sostenible; fonamentada en nous productes, nous serveis i noves formes de treball i d'interacció. El darrer estudi del Ministeri de Ciència i Innovació ens diu que la inversió en innovació de les pimes incrementa d'un 16% la seva productivitat i d'un 18% el valor de les seves exportacions. Les empreses més pròsperes són les que incorporen la innovació en els seus productes, en els seus processos, en la seva comercialització i la seva organització.

L'impuls dels governs central i autonòmic ha dotat el nostre país amb un sistema de Recerca, Desenvolupament i innovació (R+D+i) de gran magnitud. Tenim polítiques de R+D amb un finançament més elevat que mai, amb inversions importants en infraestructures i en capital humà; amb nous instruments de finançament i amb nous incentius fiscals. L'any 2007 (l'últim any disponible de l'Enquesta d'Activitats I+D de l'INE), el govern estatal ja havia triplicat la inversió en R+D+i en relació al 2004 i la Generalitat de Catalunya l'havia multiplicat per cinc respecte del 2002. La política en aquesta matèria del govern socialista ha creat nous ajuts per a projectes empresarials R+D dels tutelats pel Ministeri de Ciència i Innovació; les convocatòries es mantenen obertes tot l'any; s'ha reduït l'exigència d'avals i de garanties financeres per a les petites empreses; s'han complementat tots els ajuts amb trams de subvenció directa; s'han dissenyat nous instruments per a les pimes i s'ha creat la xarxa PIDI per a empresaris interessats en la innovació.

Però malgrat l'empenta sense precedents que hem donat a la recerca i el desenvolupament durant els darrers anys, el sistema d'innovació necessita nous impulsos i noves estratègies, des dels àmbits públic i privat, perquè transformi el sistema productiu i empresarial; per tal que la cultura de la innovació impregni i determini el nostre desenvolupament. Per fer-ho realitat és necessària la confluència de múltiples agents: les administracions que desenvolupen polítiques per afavorir la innovació; el personal científic i investigador i les seves institucions; l'empresariat i els seus equips de treball; els inversors i els consumidors/es que reclamen la innovació i animen els mercats perquè donin resposta a les noves necessitats i a les de sempre.

A Europa tenim alguns dels països més innovadors del món. Si analitzem què tenen en comú, veurem que estan més preparats per assimilar nous productes, sistemes i tecnologies. A les seves empreses no és tan important la inversió puntual com el clima d'innovació permanent que marca la diferència en termes de competitivitat. La innovació apareix en el context actual com un estímul necessari per construir un futur de prosperitat. El seu efecte transformador genera quotes de competitivitat i de benestar més altes; consolida posicions fermes per afrontar els reptes que ens arriben i ens ha de servir per superar les amenaces contra la qualitat de vida i l'estabilitat de les persones.