Tot i que se'l considera un músic de culte, Adrià Puntí, ara Josep, es veu sobretot com un artista multidisciplinari. Amant de la poesia d'Arthur Rimbaud, ja prepara el seu primer llargmetratge i assaja a Barcelona amb el grup Desobedientes, amb el qual recuperarà alguns dels seus clàssics
Primer de tot, Adrià o Josep?
–«L'Adrià és com un germà meu, però ja cria malves des de fa uns quants anys. La gent se sorprèn i es pensa que m'he volgut transformar, com va fer en Sisa, però en el meu primer disc ja vaig deixar clares les meves intencions en els crèdits: ‘Adrià, Pep a la llarga'... No és que sigui esquizofrènic ni res d'això. A més, no puc parlar malament de l'Adrià. Va ser una època creativa que em va ajudar. Al final jo mateix vaig fer l'esquela.»
–I a què es dedica en Pep ara mateix?
–«El repte que més il·lusió em fa és completar una pel·lícula en la qual ja fa sis anys que hi treballo: Un viatge d'un savi vilatrista cap enlloc.»
–Serà un film professional, o prefereix treballar de manera amateur, com Albert Serra?
–«No descarto que s'hi impliquin actors de renom; tot dependrà del pressupost. El fil conductor és la història de dos germans que tenen un altercat. Un busca l'altre des del Mediterrani pujant pel Ter fins a Setcases. El riu és una metàfora universal. M'encarrego de la banda sonora, el guió i la realització.»
–Com a director cap a on mira, quins són els seus referents?
–«Abans de ser músic ja tenia ànima de cineasta. He fet algun curtmetratge i videoinstal·lacions, i concretament en els vídeos d'Umpah-pah i Adrià Punti m'encarregava del muntatge i la realització. Els meus punts de connexió són ben clàssics: Chaplin, Bertolucci, Pasolini, Jarmusch i, fins i tot, Hitchcock.»
–Aquests dies molta gent ha tornat a parlar d'Umpah-pah gràcies al disc de tribut i al 20è aniversari. Com ho porta?
–«Que algú gasti esforços per recordar una banda en què hi estava implicat no em pot deixar indiferent. Alguna cosa devíem fer de bona. Tota la gent que ha col·laborat amb aquest projecte ho fa fet amb molt bona intenció i els estic agraït, però ningú del grup no hi té res a veure perquè fins i tot jo mateix, que hi he col·laborat, ho he fet com a Josep, no com a Adrià.»
–Va ser l'Adrià qui va decidir deixar Umpah-pah el 1997?
–«La decisió va ser dels altres membres del grup. Jo volia fer una carrera bipolar, discos en solitari i amb Umpah-pah. Això no es va entendre. A més, hi havia les circumstàncies personals de cadascú, que també dificultaven molt que el grup pogués seguir.»
–Aquests dies també es prepara per tornar a la carretera en una gira amb els Desobedientes. Tornarem a sentir cançons d'Umpah-pah en directe?
–«Els Desobedientes són una banda ja establerta de fa temps i han fet els seus propis concerts. Girarem amb el nom Puntí i Desobedientes i repassarem cançons de tota la meva carrera i algunes de noves, també d'Umpah-pah. Seran versions amb arranjaments diferents i potser tornaré a fumar La Catximba.»
–Hi ha molts músics clàssics que han treballat amb una banda fixa d'acompanyament: Bob Dylan, Neil Young, Bruce Springsteen. És el mateix concepte?
–«Hi ha una diferència fonamental. El grup estarà permanentment obert a qualsevol incorporació, depenent del tipus d'actuació, escenari, el dia o el lloc. M'agrada, ni que sigui de tant en tant, que en els concerts hi aparegui un violí, instruments de vent o qualsevol altra cosa.»
–Ja fa set anys que no hi ha cançons noves ni d'en Josep ni de l'Adrià. Els concerts seran el preludi d'un nou disc?
–«He acabat desenganyat amb el món discogràfic. Vaig fer cançons i discos que van agradar però jo no veia ni un duro. Hi ha hagut dies que no n'he tingut ni per menjar, o que he dormit sota un pont. Em volien fer passar per l'adreçador i no sóc d'aquests. Jo visc amb poca cosa, amb un crostó de pa i un got d'aigua, o de vi, que m'agrada més [riu]. Es viu millor així que segons amb quins excessos.»
–S'ha sentit mai un rock star?
– «La popularitat no m'interessa i tot el que s'ha dit sobre la meva vida privada són xorrades. El teu diari i d'altres van fer-me molt de mal amb una gran mentida a portada el 2002. Encara estic cremat de tot allò.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.