Vagi per endavant que això no és una rèplica a l'article de Pep Montes (10-XI), sinó un complement. Comparteixo la seva preocupació pels efectes de la crisi sobre les partides pressupostàries de 2010. En ple debat del projecte de llei de pressupostos, tots sabem que les partides de la Generalitat per l'any que ve seran austeres. Com els pressupostos municipals. També sóc conscient de les conseqüències que les retallades tindran sobre unes polítiques de joventut ja per si mateixes escassament dotades. Però justament en un context difícil es posa de manifest qui assumeix compromisos, qui està disposat a exercir el lideratge i estrènyer-se el cinturó. I no podem fer generalitzacions. No s'hi val a posar tothom al mateix sac, perquè la resposta de les diferents administracions no és homogènia.

Ho afirmo perquè ho conec de primera mà. El compromís amb el territori és una aposta estratègica de la secretaria de Joventut (SJ) i és, també, una aposta personal. M'he fet un tip de trepitjar territori i parlar amb responsables municipals i comarcals, i estic en condicions d'afirmar que, al món local, hi podem trobar bons exemples de lideratge i de compromís amb la política juvenil. Així mateix, us puc assegurar que a la SJ estem fent esforços per no repercutir les retallades pressupostàries sobre el món local i el teixit associatiu. En aquest sentit, hem mantingut (quan no incrementat) les línies de subvencions per a projectes i entitats, així com el suport als ens locals mitjançant convenis anuals.

El volum d'inversió al món local durant aquesta legislatura haurà estat proper als 40 milions d'euros. Un suport que, més enllà d'inversions en equipaments i serveis, haurà permès donar un fort impuls als plans locals i comarcals de joventut i reforçar el rol dels professionals, tot consolidant llocs de treball i permetent la creació de noves figures, com ara els tècnics de joventut mancomunats. Tot això ha estat possible perquè hem prioritzat el món local i les entitats i hem fet sacrificis. Uns sacrificis que hauran valgut la pena si, des dels ens locals, s'acompanyen d'esforços similars. Encoratjo, doncs, els ajuntaments a ser valents i compartir la nostra aposta. Les polítiques de joventut són cosa de tots i, ara més que mai, cal apel·lar a la coresponsabilitat.