Quan semblava que el desmuntatge de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt de Mataró ja estava dat i beneït, unes misterioses restes trobades al subsòl de la nau encenien totes les alarmes. Ningú s'atreveix a dir si són o no valuoses i si cal o no conservar-les. Però ahir, durant una visita d'obres, els arqueòlegs i els tècnics que treballen en l'informe que ha d'ajudar el govern municipal a prendre una decisió, intentaven aclarir l'assumpte. Els operaris han aixecat tot el terra de la fàbrica i el que s'ha trobat és, segons l'arqueòleg municipal Joaquim Garcia, «les estructures del procés evolutiu i tecnològic dels diferents usos que ha tingut la fàbrica». I és que abans que fos Can Fàbregas i de Caralt, un edifici industrial gairebé abandonat, a finals del segle XIX havia estat una potent farinera que abastia els flaquers de Mataró i de la comarca. Segons Miquel Àngel Fumanal, que ha analitzat pam a pam tots els racons de l'immoble, a la planta baixa s'hi havia situat la zona de moldre i és on hi havia les rodes de molí, que s'accionaven a través d'una màquina de vapor, ubicada en una sala annexa. Prova d'això són els clots que encara es conserven a terra, que és per on giraven les gran rodes.
Les prospeccions també han destapat unes altres restes, unes basses que encara estan ennegrides perquè corresponen a l'època en què l'edifici es va convertir en un obrador de tintorers. Les modificacions del subsòl de la fàbrica encara haurien de canviar, perquè el 1928 s'hi instal·la una altra empresa, la societat dels fills d'Antoni Fàbregas i de Mercedes de Caralt, que va transformar l'espai en una paperera. Però on semblava que hi havia més polèmica era en la descoberta d'un pou de 30 metres de fondària i d'unes conduccions. Fumanal explica que hi ha documentació escrita que assenyala que des del 1884 s'extreia aigua del pou per abastir tota la fàbrica i que la zona del voltant de la sala on antigament hi havia la màquina de vapor està envoltada de diversos túnels, els que «conduïen els vapors i els gasos cap a la xemeneia exterior».
El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), admet que es tracta d'unes restes que apareixerien en qualsevol edifici industrial de l'època. El que sembla clar és que de troballes més antigues no hi ha cap rastre. Com a mínim en l'espai que s'ha analitzat i que correspon a la nau.
No és modernista
Tot i que algunes veus apuntaven que Can Fàbregas era d'estil modernista, Fumanal ho posa en dubte. «Canònicament, abans del 1900 no se'n pot parlar, i seria una aberració afirmar-ho.» Segons l'especialista, es tracta d'un edifici «que es va adaptar al seu temps», però també admet que té uns elements d'un cert «sentit decorativista», ja que els maons de les parets exteriors són de diferents tonalitats.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.