The Pepper Pots són onze músics que van començar tocant música jamaicana i que s'han reconvertit en una banda que viatja pel món reivindicant les arrels de molta de la música que les multinacionals llancen aquests dies al mercat, el «soul», el «blues» i el jazz.
La primera pregunta és obligada: us van fer un càsting per entrar al grup?
–«Més o menys. Buscaven una cosa molt concreta: un trio de noies amb imatge dels anys seixanta. Ells tocaven una música que no té res a veure amb el que som ara.»
–Eren molt exigents?
–«Va ser una cosa molt familiar. Abans de cantar anàvem a prendre alguna cosa i començàvem a xerrar sobre les nostres influències, que si el jazz, que si el blues, que si la música negra, fins que vam anar consolidant el trio que som ara.»
–I com els va convèncer?
–«M'agrada molt el blues, però són ells els que m'han enganxat a la música negra, és addictiva. És un món que quan hi entres ja no pots sortir-ne. M'agrada molt, per exemple, Alicia Keys, però si l'escoltes t'adones que tot el que fa ella prové de la música Motown dels seixanta.»
–Tinc entès que ja heu voltat món.
–«Hem estat a Rússia, al Japó i als Estats Units.»
–Als EUA devien ser molt exigents.
–Va ser meravellós voltar per la costa oest, però és un país on hi ha tants músics i de tants estils que realment no ets ningú. Només et tenen en compte de Bryan Adams cap amunt.»
–I què us va portar als altres llocs?
–«Al Japó tenim una discogràfica que ens dóna suport i els que ens coneixen són molt fanàtics i obsessius. Omplíem sales de 800 persones; va estar molt bé...»
–Què se us hi va perdre a Rússia?
–«Va ser una cosa que no oblidaré mai. Vam arribar a Moscou sense dormir després d'un viatge caòtic; després ens van portar directament a fer una gran roda de premsa abans del concert i quan vam sortir a l'escenari tothom se sabia les lletres de les cançons i nosaltres no sabíem ni tan sols com havien aconseguit el disc, perquè allà no es ven! Després del concert estàvem xafats, però els promotors van decidir portar-nos a les tres de la matinada a fer un tomb turístic per tota la ciutat abans de tornar a agafar l'avió.»
–Heu passat de les festes majors a gires internacionals. Ja podeu viure de la música?
–«Molts fem altres coses, però la idea és que a la llarga ens hi puguem dedicar.»
–A casa, tinc les filles tot el dia donant la tabarra amb la Hannah Montana del dimoni. També era d'aquestes?
–«Cantar és una cosa natural per a mi. La meva mare ja era cantant als anys seixanta i el meu pare cantava boleros i tangos.»
– Com ho feu per capturar l'essència d'una música que es feia fa 40 anys?
–«Aquella gent sentia realment la música. És un tòpic, però era més autèntica. Amb tota la tecnologia d'ara això s'ha perdut i nosaltres volem tornar a aquells orígens. Els músics gravaven plegats a l'estudi. Si hi havia un error ho repetien tots junts, no per separat i des de diferents llocs. El nostre productor havia treballat en aquella època i és el que ens ajuda a fer-ho.»
–Quan la gent us veu, el primer grup que li ve al cap són les Supremes...
–«El seu soul s'acostava al pop, no era tan negre i per a nosaltres és més fàcil d'imitar. Si vols que et digui quin era el seu secret, és molt senzill: simplement tenien unes cançons molt bones. Musicalment, però, estem més enganxats a Marvin Gaye, Al Green o els Temptations.»
–Viatjar al passat no és només una qüestió musical, també hi ha la imatge, el look...
–«Per a les sessions de fotos i el videoclip que vam gravar ens va ajudar una dissenyadora, un maquillador i una perruquera, tots especialitzats en els anys seixanta.»
–I quan teniu un concert, com ho feu?
–«Ja ens espavilem. Busquem botigues que tinguin models antics, encara que siguin de segona mà.»
–I l'anglès com el porteu?
–«Cada vegada millor. Al principi le tres teníem accents diferents i ens hem esforçat perquè ja no es noti.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.