El mes passat el sector d'Urbanisme de l'Ajuntament va desmentir que s'hagi exigit a la junta que presideix Joan Laporta la compra de nous terrenys que s'haurien de dedicar a zones verdes o a equipaments esportius per compensar els 30.353 metres quadrats de sòl urbanitzable que se li concedirien, segons el document de criteris elaborat per l'àrea que dirigeix Ramon Garcia-Bragado, al districte de les Corts, la major part a la parcel·la que ara ocupen el Miniestadi i alguns camps d'entrenament adjacents. La reclamació, però, sí que existeix, tot i que procedeix de la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat, a qui pertoca vetllar pel compliment de la legislació urbanística i del pla general metropolità (PGM). La llei d'urbanisme de Catalunya estableix en l'article 95.1 que «la modificació de figures del planejament urbanístic que tinguin per objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius [...] ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació». El Departament de Política Territorial i Obres Públiques no ha volgut detallar els requisits que s'han plantejat al FCB per acceptar la modificació del PGM implícita en la reordenació de les instal·lacions a les Corts, però altres responsables del govern català han confirmat que treballen amb el Barça en la recerca de terrenys al Baix Llobregat, concretament en una zona que comprèn els municipis de Cornellà, l'Hospitalet i Esplugues, que són, en absència de sòl disponible a Barcelona, els que més a prop són de l'àmbit de transformació que impulsen Laporta i l'alcalde Hereu. «Estem mirant de donar un cop de mà i de trobar una solució que sigui satisfactòria per a ambdues parts», han manifestat des de la Generalitat, sense entrar en més precisions al·legant que el tema «és molt delicat».

Per part de l'Ajuntament també predomina la consigna de la màxima discreció, tot i que alguns membres del govern bipartit han admès la intervenció de l'executiu català, que s'hauria produït a petició del Barça per mirar de superar el blocatge, per falta de consens polític i veïnal, que des de fa mesos experimenta el projecte.

En la proposta inicial que va tramitar el FCB el 30 de juny passat a l'Ajuntament, l'entitat pretenia compensar la requalificació del Miniestadi per poder-hi construir pisos amb els 136.839 metres quadrats de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i amb un canvi de qualificació a equipaments de 79.845 metres quadrats de la finca de què disposa des de la dècada dels setanta a Can Feliu i els Reguerons, al terme de Viladecans. Aquestes compensacions, però, han estat desestimades per la Generalitat, atès que Sant Joan Despí és una actuació ja acabada i que els terrenys a Viladecans formen part d'un aiguamoll catalogat com a zona de protecció biològica especial. Alguns portaveus del Barça han manifestat que el club no ha rebut «cap petició formal» de la direcció general d'Urbanisme perquè adquireixi nous solars que equilibrin l'eventual pèrdua d'equipaments esportius a les Corts, tot i que hi van afegir: «Nosaltres sempre estem oberts al diàleg i a trobar la millor solució que correspongui.»