La directora dels serveis territorials de Salut, Marta Pedrerol, explica que si bé la «fotografia actual» de la presència de metges estrangers és que representen un 12% del total de facultatius de la xarxa de sanitat pública gironina, aquesta «foto» és bàsicament una «instantània», i per tant molt variable a causa de la gran mobilitat de facultatius dins i fora del territori. I és que, segons indica, la cultura de la «fidelitat» del metge respecte d'un centre o una entitat que hi havia vint anys enrere ha donat pas a una cultura de la mobilitat. Així que no és d'estranyar que, per motius bàsicament de promoció professional, un metge que treballa en un hospital de referència com pot ser el Trueta faci el salt cap a un hospital de Barcelona quan surt una plaça vacant, i també que un facultatiu d'un hospital comarcal aprofiti l'ocasió quan surt una plaça vacant al Trueta.

Així que, segons Pedrerol, un cop completat el pla de xoc que es va dur a terme entre els anys 2004 i 2007 per ampliar principalment les plantilles dels centres d'atenció primària i per al qual sí que es va recórrer a personal estranger, en aquests moments no es fan campanyes per captar metges de fora del país, sinó que els que vénen ho fan bàsicament per iniciativa pròpia.

La presència d'aquest col·lectiu és molt diferent a cada entitat proveïdora de serveis de salut. A l'Institut Català de la Salut (ICS), que proveeix un 70% dels serveis sanitaris de caràcter públic de la demarcació, la presència de metges estrangers és el més baix de tots, amb un 5,2% respecte del total. Amb una diferència de cinc punts, el segueix l'Institut d'Assistència Sanitària, que gestiona l'hospital de Salt, amb un 10,8%. En la plantilla de l'hospital Sant Jaume d'Olot són el 18,3% i en la Fundació Salut Empordà, que gestiona l'hospital de Figueres, el 18,5%. Els centres amb més concentració de metges estrangers són els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, que gestiona l'hospital de Palamós, amb un 19%; l'hospital de Campdevànol, amb un 20,8%, i la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva, que gestiona l'hospital de Blanes, amb un 22,2%. Cada entitat proveïdora té el seu propi pla d'acollida per als metges estrangers, i en els darrers anys el Departament de Salut ha dut a terme un seguit de cursos de formació especialment dissenyats per a aquest grup en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG).

El 80% dels metges estrangers provenen de països llatinoamericans, i la directora de Salut a Girona assegura que des d'un punt de vista professional aquest col·lectiu no presenta trets diferencials respecte dels autòctons.

Entre els anys 2007, 2008 i 2009, el COMG va col·legiar un total de 210 metges de nacionalitat estrangera. Segons dades de col·legiació del COMG, el gruix de metges estrangers procedeixen de l'Argentina (44) i Colòmbia (43). Seguidament, n'hi ha 33 de provinents d'altres països europeus, i en els anys esmentats s'han col·legiat sis facultatius d'origen veneçolà i sis de peruans. El COMG està elaborant un pla d'acollida per a aquest personal.