Les comarques gironines tenen capacitat per generar 18,8 megawatts (MW) d'energia solar fotovoltaica, una xifra que representa un 11,5% de tota la que hi ha al país, que són 164 MW. La majoria d'aquesta potència la generen deu instal·lacions de parcs solars, amb 10,5 MW globals, mentre que els 8,3 MW restants s'originen en petites instal·lacions individuals. Amb la nova normativa de la Generalitat, però, cada vegada serà més difícil veure els anomenats horts solars, o sigui, extensions de camps amb plaques solars. El govern vol prioritzar la instal·lació de plaques sobretot en polígons industrials, aprofitant les teulades, de manera que així s'evita impacte paisatgístic i també haver de construir noves línies. Els horts solars només es podran fer lligats a estructures ja existents.
El setembre passat la Generalitat va aprovar el decret per regular la implantació i els processos administratius referents a determinades energies renovables. L'atenció es va centrar en l'energia eòlica, però el decret també inclou apartats específics per a l'energia solar fotovoltaica, amb una problemàtica similar a la de l'eòlica. La prima econòmica que es rebia per l'energia fotovoltaica que es venia a la xarxa elèctrica va fer proliferar els projectes abans que hi hagués una normativa específica que en regulés la implantació amb criteris urbanístics, paisatgístics o energètics mateix. De fet, ja el 2008 l'Estat va aprovar un reial decret que va limitar la potència màxima anual que es podria instal·lar d'energia eòlica, precisament per aquest augment dels horts solars, que tenien un benefici pràcticament assegurat per les primes garantides a llarg termini. A tot això s'hi ha sumat ara el decret de la Generalitat.
Regulació d'espais
De manera similar a l'energia eòlica, el decret del govern català limita la instal·lació de parcs solars fotovoltaics a tres possibles espais: una zona industrial, terrenys que formin part d'infraestructures o equipaments equiparables, i terrenys classificats pel planejament urbanístic local com a no urbanitzables i que no estiguin protegits. Però en aquest darrer cas les possibilitats són escasses, ja que han de ser en zones contigües a àmbits d'ús industrial o edificacions i instal·lacions agrícoles o ramaderes; en terrenys degradats que no s'hagin restaurat –a excepció dels que han estat afectats per un incendi–, o en terrenys que hagin estat qualificats específicament per a aquest ús. A més a més, s'especifica el màxim d'hectàrees que poden fer aquests parcs en cadascuna de les possibilitats, i que majoritàriament hi haurà d'haver una separació mínima de 500 metres entre dues instal·lacions. També s'hi especifica tota la tramitació que han de seguir, i una extensa documentació que s'ha de presentar tant per demanar la sol·licitud del parc com en el moment de construir-lo, amb informes d'entitats com ara Urbanisme, l'ACA, Medi Ambient o la direcció general de Paisatge, i que contrasta amb la facilitat que hi ha en països europeus com ara Alemanya, sobretot en els casos de menys potència.
D'aquesta manera es volen prioritzar els parcs solars fotovoltaics en teulades de naus industrials i equipaments, ja que així les plaques queden dissimulades, disminueix l'impacte paisatgístic i, a més, es tracta de polígons amb tots els serveis i, per tant, facilitat de connexió a la xarxa elèctrica.
Les primes baixen
En tot cas, les noves normatives catalanes i estatals han frenat l'expansió d'aquest tipus d'energia, si més no de la manera indiscriminada que semblava que es podria produir. El descens del preu de les plaques ha afavorit que ara l'activitat es reprengui lleugerament, malgrat que ha coincidit també amb una rebaixa proporcional de la prima econòmica, i les patronals del sector ja negocien amb el govern espanyol com sortir de la paràlisi actual.
Al seu favor hi ha, però, un camí encara molt llarg per recórrer, sobretot pel que fa al rendiment energètic de les plaques. En el context de canvi climàtic, la dependència de les energies fòssils ha d'anar disminuint progressivament, i la solar en general té el gran avantatge de poder-se generar prop dels llocs de consum. De fet, el pla de l'energia 2006-2015 de la Generalitat ja preveia augmentar un 4.400% la producció de fotovoltaica, i arribar a uns 100 MW el 2015. Aquesta xifra ja s'ha superat actualment, i ara l'objectiu ja s'ha multiplicat per 5, i s'ha marcat una meta final de 500 MW.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.