Divendres, 10 de febrer del 2012

Tancar la finestra Tancar
Societat
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Ciutat Vella prohibeix obrir més hotels i pisos turístics en els quatre anys vinents

Només permetrà el trasllat en d'altres punts del districte, i els apartaments turístics estaran obligats a agrupar-se

. Foto: EL PUNT.

El nou pla d'usos de Ciutat Vella prohibeix l'obertura de més hotels i pisos turístics al districte, i només en permetrà el trasllat. La nova normativa, que té una vigència de quatre anys i regula els establiments de concurrència pública, hoteleria i d'altres activitats comercials, planteja, en termes generals, que no creixin més les llicències d'activitat, sinó fer endreça i traslladar les que ja existeixen. Tot plegat, a partir de criteris a mida, atenent a les singularitats de les onze zones en què s'ha dividit el districte. Així, es barra el pas a ampliar el nombre de places hoteleres, però es permet el trasllat d'un hotel en una altra zona per millorar el negoci. En el cas dels pisos turístics, en el termini de sis anys hauran d'estar tots agrupats en edificis exclusius per a aquesta única activitat.

Ni més places hoteleres ni més apartaments turístics. Això, que era un autèntic clam veïnal, ho recull el nou pla d'usos de Ciutat Vella, que des d'avui està en exposició pública i que es preveu aprovar els mesos vinents. Es tracta d'una eina «estratègica» per regular gran part de l'activitat econòmica i comercial del districte, que en aquesta revisió afina les mesures d'intervenció. L'objectiu, segons la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, és «protegir les zones molt sensibles» (Raval i Gòtic Sud) i «donar estímuls perquè una activitat mal emplaçada estigui en un lloc millor» per aconseguir un equilibri entre la vida veïnal i la pressió turística, un dels grans cavalls de batalla del districte. Tot plegat, precisa González, es planteja «en positiu», amb «visió de promoció econòmica». Per fer-ho, s'introdueix una eina de «flexibilitat», com és la possibilitat de «traslladar llicències». És a dir, de les 1.514 activitats afectades pel pla d'usos no es preveu, en termes generals, que creixin les llicències, sinó resituar-les a diferents punts del districte.

El criteri de trasllat de llicències es marca a partir d'una divisió del districte en onze zones, classificades segons si estan massa saturades, si estan en una situació intermèdia o si poden rebre activitat de les àrees saturades. En aquest sentit, en cap d'aquestes zones no es donarà cap nova llicència d'hotel, de manera que no es bellugaran a l'alça les 14.746 places hoteleres que ara té Ciutat Vella (el 29% de les del conjunt de Barcelona). Això sí, un hotel es podrà traslladar a un altre punt del districte menys saturat (amb vials més amples i menys densitat de població, com les Drassanes, el front marítim, el Pla de Palau, la Rambla, la Via Laietana, la plaça Reial i les rondes perimetrals del districte, entre d'altres). El trasllat no servirà per créixer en places, però sí, si és el cas, per ampliar la superfície i esdevenir un hotel de més qualitat.

En el cas dels pisos turístics, que tampoc se n'obriran de nous, el trasllat passa a ser obligatori: hauran d'estar agrupats en edificis exclusius –sense veïns i només amb activitat d'apartament turístic–, i es dóna una moratòria de sis anys per fer efectiu el trasllat. Aquest agrupament dels pisos turístics no es podrà fer en detriment de veïns que ja hi ha, de manera que hauran d'instal·lar-se en edificis buits. Si no s'hi adapten passats sis anys, el pla d'usos estableix que hauran de cessar d'activitat.

L'eina de «la mobilitat» de llicències s'utilitzarà per «traslladar» activitats d'una zona molt atapeïda a una altra amb menys pressió, però també per reformular l'activitat dins d'una mateixa zona. Per a cadascuna de les onze zones amb què s'ha dividit el districte, s'estableix quins negocis s'hi poden obrir i quins no.

El trasllat i la conversió no deixaran de ser voluntaris, excepte en el cas dels apartaments turístics. Ara bé, si per als hotels l'incentiu només és una millora de l'establiment, per a altres activitats es vol incentivar el trasllat en zones menys saturades «permetent l'augment d'espai i aforament». Així, per exemple, en les zones «de més tolerància» la llicència de bar podrà passar a ser de restaurant i a l'inrevés, tant per qui ja hi és com per a qui s'hi trasllada. Com fer després que el reequilibri no se sobrepassi i les zones de més tolerància passin a ser saturades? Vigilant uns llindars de densitat mesurats estadísticament pel districte.

Guerra al menjar ràpid

El nou pla d'usos introdueix restriccions a la proliferació d'establiments de menjar ràpid, amb la vocació d'afavorir la restauració de qualitat. Així, limita expressament la nova implantació de l'anomenada restauració menor, és a dir, establiments de venda de menjar ràpid, a les zones 1 (Drassanes, front marítim, Pla de Palau, carrer Ample, Ciutadella i front marítim de la Barceloneta) i 5 (Rambla, Via Laietana, plaça Reial, Portal de l'Àngel). Al mateix temps, en el cas dels nous establiments de plats preparats, no es permetrà que venguin productes que es puguin menjar al carrer, sinó que hauran de ser per emportar a casa. Pel que fa a les botigues de conveniència, també en limita la seva obertura, que només podrà fer-se a les zones 1, 2c, 5 i 11, i no a l'interior dels barris, pels efectes perjudicials que hi han detectat.

Una oficina per informar del pla

Per aplicar aquesta mena d'obra d'enginyeria que és aquest pla d'usos, amb el munt de particularitats que introdueix segons la zona de Ciutat Vella de què es tracta, el districte obrirà una oficina d'informació. També crearà una aplicació informàtica pròpia per tractar i desplegar aquest nou pla d'usos. S'ha de tenir en compte que, segons va fer públic el districte ahir, l'entrada en vigor del nou pla d'usos farà augmentar en un 30% el nombre de llicències –trasllats, permutes...– que haurà de tramitar Ciutat Vella. A més, realitzarà un cens de totes les activitats que hi ha a la data d'aprovació del pla d'usos, que tindrà caràcter públic i serà consultable. La posada en marxa del conjunt d'actuacions per a la gestió del pla d'usos representarà unes despeses aproximades de 120.000 euros.

La prostitució, pendent

A.B
Algunes prostitutes en un carrer del Raval, ahir a la tarda. / Foto: JUANMA RAMOS.

«Hem vist que començar a obrir ara meublés no seria viable, perquè desconeixem l'impacte que podria tenir.» Així ho va argumentar la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, perquè el pla d'usos finalment deixa aparcat el tractament de la prostitució i la hipotètica obertura de locals on s'exerceix. Segons González, en els últims anys el districte ha portat a terme una tasca d'inspecció i tancament de meublés, cosa que no s'adiria, va precisar, amb un possible intent ara d'obrir-ne de nous. A més, va afegir-hi que introduir alguna mesura nova i específica en el pla d'usos per tractar la prostitució al carrer requeria «un coneixement exhaustiu de la realitat que ara no tenim». Tot i això, González va anunciar altres mesures per abordar la prostitució al carrer i, en concret, al Raval.

Una de les mesures serà un pla de rehabilitació de finques del Raval per aconseguir la «recuperació integral de comunitats de veïns ara desestructurades». Segons González, aquest pla significarà una inversió de tres milions d'euros, que preveu finançar a través del pla de barris, a la propera convocatòria del qual presentarà el Raval. «El tipus de prostitució del Raval s'acull a una realitat de supervivència i misèria», va indicar. Per això, va precisar, si es posa fi a la degradació de les finques de veïns, confia que es reconduirà la prostitució. Tot plegat anirà acompanyat d'un programa específic, elaborat en col·laboració amb l'entitat Diàlegs per la Convivència, que depèn de la Fundació Tot Raval, per a la mediació amb les prostitutes i per reinserir-les.

Prostitució a banda, un aspecte que sí que recull el nou pla d'usos, que considera tot el Raval una zona massa saturada que necessita una protecció especial, és la limitació en la instal·lació de nous menjadors socials. D'aquesta manera, el districte continua la línia d'evitar una excessiva concentració de serveis socials al barri.

Via lliure a la música en directe

A.B
La terrassa d'un bar, al barri del Born. / Foto: JUANMA RAMOS.

Bars i restaurants de Ciutat Vella seran dels que més sentiran les mesures de flexibilitat que introdueix el nou pla d'usos. Es permet que a algunes zones, i complint les diferents condicions d'emplaçament que estableix el pla d'usos (distàncies, densitat...), es pugui canviar la llicència de bars amb activitats musicals per la de restauració. A banda de tot això, el districte introdueix un altre element que es proposa dinamitzar els establiments i que podria posar fi a una de les grans polèmiques que ha tingut Ciutat Vella en els últims anys. Es tracta de la música en directe a l'interior dels bars. El nou pla d'usos permet que tots els establiments musicals –vegeu els que estan sota l'epígraf de bars musicals i restaurants musicals i estiguin en la zona que estiguin– puguin incorporar música en directe. Això sí, aquesta mesura està acompanyada d'un reforç de les exigències de condicionament acústic.

L'incentiu perquè bars i restaurants surtin de zones considerades massa denses (Raval i Gòtic sud) per anar a d'altres de menys saturades serà donar-los la possibilitat d'ampliar instal·lacions, però en tot cas sempre serà voluntari.

En el cas de la zona del passeig Marítim de la Barceloneta, per les seves particularitats, s'estableix una zona de tractament especial, de «més permissivitat». Això vol dir que en aquesta zona el titular d'una llicència de bar musical la podrà canviar per la de restaurant i a l'inrevés, indistintament.

Darrera actualització ( Dijous, 25 de març del 2010 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Tarragona/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Us sembla que CiU i PP arribaran a un pacte per a tota la legislatura?
Us sembla que CiU i PP arribaran a un pacte per a tota la legislatura?
 

Tradueix-nos - Translate