Si alguna cosa ha faltat els darrers anys és informació, naturalitat i debat, molt abans que arribessin els crits i les pancartes de darrera hora, a favor i en contra de l'MTC. La Cambra de Reus va fer un esforç oferint una jornada monogràfica, però aquesta va resultar monocolor, un desembarcament del sí i una altra oportunitat de donar explicacions per a l'alcalde d'Ascó, qui, després del lleig del Parlament, probablement s'ho mereixia. És cert que l'oposició a l'MTC per a Ascó hi estava convidada i va declinar participar-hi, però no és menys cert que les dues ponències importants eren exclusivament per als dos principals actors del sí. Realment, va resultar avorrit. Fins i tot el racó reservat a la representació de la URV no va anar més enllà de l'agraïment a Enresa pel finançament de la formació d'investigadors. Tot plegat, un pèl pobre.

L'única veu discordant, amb molta prudència, va ser la de la presidenta de l'Associació Hotelera de Cambrils, Salou i la Pineda, Maria Eugènia Arbó, que va expressar la seva preocupació davant la possibilitat que, amb la instal·lació de l'MTC a Ascó, «qualsevol petita incidència» faci trontollar un sector extraordinàriament sensible, que segons va dir ja ha patit l'efecte d'algun globus mediàtic, com ara el de la grip nova, i que, això sí, per fi ja ha assolit un «equilibri» en la seva convivència amb la química. En el mateix nivell reflexiu, l'assessor de la Cambra de Reus Lluís Coll va fer, en canvi, l'al·legat més sentit en favor de la candidatura riberenca: «Ascó ha complert escrupolosament la llei i ara li diem que continuï fent quilowatts però calladet, i lluny de nosaltres. Hem de donar-li una oportunitat», va cloure.

Des d'un punt de vista més tècnic, José M. García, del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, i Ferran Guedea, de la Sociedad Española de Oncología y Radioterapia, van avalar l'MTC com a garantia de seguretat en la gestió dels residus i com a activitat innòcua per a la salut, respectivament. «No s'ha demostrat enlloc que hi hagi més casos de càncer en les zones nuclears», va assegurar Guedea. També va intervenir Meritxell Martell, assessora de l'AMAC, que va enumerar les oportunitats d'Ascó des del punt de vista socioeconòmic, que, a diferència de l'aterratge nuclear als anys vuitanta, passarien per intentar fixar la població que ara s'hi atansi durant la construcció del magatzem.

El director d'enginyeria de residus d'Enresa, Álvaro Rodríguez, va ser l'altre ponent de referència. Rodríguez va desgranar els detalls, la majoria ja coneguts, del projecte d'MTC espanyol, que s'emmiralla en l'holandès de Habog, però va deixar caure alguna novetat. Va negar taxativament que comporti un reactor nuclear subcrític de transmutació de residus, com s'havia especulat, i també va rebutjar que el centre tecnològic, on s'ha de fer investigació sobre les solucions finals als residus nuclears, es pugui fer en un altre municipi que no sigui el que albergui l'MTC. «Els laboratoris han d'estar en una zona controlada i, per tant, directament vinculats al magatzem on hi ha la cel·la calenta», l'única àrea de manipulació dels residus. Sobre la resta del parc tecnològic, sí que va admetre que la seva concentració o no al municipi escollit «dependrà que aquest es posi d'acord o no amb altres municipis». Respecte al calendari d'execució de l'MTC, va augurar que faran falta 15 mesos, des que l'Estat en designi la seu, per disposar de les llicències i presentar el projecte de detall al Consell de Seguretat Nuclear. També va avançar que la segona fase del magatzem, una primera ampliació prevista pel 2021 –sis anys després de l'inici de l'operació–, probablement s'haurà d'avançar. De moment, el 2015 es portaran a l'MTC, de manera prioritària, els residus de Vandellòs I emmagatzemats a França i els de les centrals que «tinguin més necessitat». D'entre aquestes, probablement no s'hi inclouran els reactors d'Ascó, que aleshores ja tindran el seu magatzem temporal individual. El directiu d'Enresa no s'hi va referir. Quant al risc del transport del combustible fins a l'MTC, Rodríguez va explicar que la seguretat rau en l'embalatge més que en el mitjà de transport i va explicar que els contenidors que es fan servir han estat sotmesos a proves com ara la caiguda lliure des de 9 metres, la resistència al foc a 800 graus durant 30 minuts i la immersió a 200 metres de profunditat.