La implantació de les TDT locals als Països Catalans no ha representat cap increment de l'ús de la llengua en la programació respecte a l'etapa analògica. Aquesta és una de les conclusions de l'informe La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per a millorar la vertebració de l'espai català de comunicació, elaborat per l'observatori Media.cat i presentat a València.

El 47% dels canals emeten íntegrament en català front a un 10% que ho fa exclusivament en castellà. La resta combina les dues llengües en diversos percentatges.

Per territoris, les diferències són notables, especialment entre Catalunya i el País Valencià. Al Principat, el 60% de les TDT locals emeten íntegrament en català, mentre que al sud del riu Sénia, només un 13%.

També hi ha substancials diferències pel que fa al grau d'arrelament al territori dels grups que gestionen els canals. Així, segons Laia Altarriba, autora de l'informe, «és als territoris on hi havia televisions locals implantades i amb llarga trajectòria on es manté un model de televisió de proximitat arrelat al territori i compromès amb la llengua i el país, i això s'ha aconseguit sobretot a Catalunya».

L'anàlisi se centra en les televisions privades, ja que el desenvolupament de les públiques es troba en un «estat embrionari». Amb tot, i en el cas de les privades, el 53%, més de la meitat, dels concessionaris que van rebre una llicència no estan emetent.

D'aquestes, sorprèn la gens menyspreable quantitat de llicències rebudes per grups de comunicació espanyols: 23% a tots els Països Catalans (18% a Catalunya). A moltes d'aquestes, afectades per la crisi, hi manquen de programació pròpia i es connecten a les cadenes estatals dels grups. Amb tot, hi predomina l'adjudicació de canals a grups de comunicació d'àmbit autonòmic (55%).