A Salt fa tres mesos es va detectar l'existència de grups de persones que vivien en pisos buits embargats per bancs i caixes per la situació de crisi econòmica. En concret, se'n van detectar una desena a tot el municipi. Arran d'aquesta situació, l'Ajuntament que encapçala Iolanda Pineda va enviar una carta a les entitats bancàries per demanar que es fessin càrrec d'aquestes propietats, tant pel que fa a tenir cura que no hi entri ningú il·legalment com també per pagar, per exemple, les despeses de comunitat que en comporta el manteniment. Segons fonts municipals, aquesta mesura ha fet reduir el nombre de casos detectats. La problemàtica es va fer pública al gener, quan veïns i immobiliàries ho van denunciar. Explicaven que els esquàters acostumen a estar dues o tres setmanes en un pis i que, a més, manipulen els comptadors de la llum i aigua per obtenir aquests serveis sense pagar. Les zones afectades eren als carrers Torras i Bages, Àngel Guimerà, Francesc Macià, Roger de Llúria i travessera Santa Eugènia.

«El qui ocupi, sense l'autorització pertinent, un immoble, un habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili, o s'hi mantingui contra la voluntat del seu titular, ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos», diu l'article 245.2 del Codi Penal.

Fonts jurídiques consultades assenyalen que és preferible recórrer a la via penal –sempre que sigui possible aquesta opció, perquè no existeix cap vincle contractual entre el propietari i l'ocupador– per procedir al desallotjament dels ocupadors. Segons les mateixes fonts, la via penal, a més de ser més àgil, també preveu la possibilitat que el jutge instructor, ja a l'inici de la investigació del cas, pugui ordenar el desallotjament forçós dels ocupadors de l'immoble com a mesura cautelar.

Però hi ha situacions en les quals no es pot actuar per la via penal, perquè primer de tot s'ha de dilucidar si existeix algun vincle entre l'ocupador i el propietari de l'immoble. En aquests casos s'ha de procedir per la via civil i aquesta via no preveu cap mesura cautelar fins que la sentència no sigui ferma. En aquests casos s'han de tenir en compte presumptes situacions de contractes de precari, de llogaters de curta durada, resolució de contractes de lloguer, casos de subrogació de lloguers, entre d'altres. Segons les mateixes fonts, també es donen casos en què el propietari, argumentant que necessita el pis per a ell o els seus fills, extingeix el contracte als llogaters i aquests no se'n van perquè el que vol el propietari és que el pis quedi buit per després poder-lo llogar amb un arrendament més alt. Per la via civil, la durada del procés depèn de les proves que es demanin i de la feina del jutjat de torn.