Sí a oblidar-se de l'encaix de Catalunya amb l'Estat espanyol, donant-lo per impossible a causa dels retalls a l'Estatut –els executats i els que han de venir–: aquest serà avui el sentit del vot de molts participants en la tercera onada de consultes sobre la independència. L'organització espera que, a l'independentisme tradicional, s'hi afegeixin els desencisats per l'evidència que s'encalla la via autonomista o federalista incipient que representa l'Estatut i que retallen diverses institucions de l'Estat espanyol, després que els catalans han votat la llei en referèndum. El 25-A, en plena precampanya electoral, es llegirà en clau de plebiscit a un Tribunal Constitucional mig caducat, polititzat i somort, incapaç de dictar sentència. El president, José Montilla, no anirà a votar.
Les consultes reviscolen quan falta mig any per a les eleccions, com a colofó d'un Sant Jordi reivindicatiu i poc després que hagi embarrancat una sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, que n'escapçava diversos preceptes. La coordinadora nacional vol recollir l'efervescència del moment per augmentar la participació en les urnes, l'objectiu principal de l'organització. La convocatòria arriba amb forces renovades després d'una segona tongada que va ser de tràmit, considerada com un pont per arribar a la cita d'avui. Més municipis que mai (213), més possibles votants que mai (1,3 milions), més voluntaris que mai (32.000) i més a prop que mai dels comicis, previstos per a la tardor.
D'ençà del 28-F, hi ha hagut una altra novetat significativa per al procés: l'aprovació al Parlament de la llei de consultes per la via del referèndum. La coordinadora vol utilitzar aquesta norma per instar la cambra a convocar un referèndum nacional, amb la recollida de 220.000 signatures –que es començaran a aplegar si s'accepta a tràmit–. Fins ara, col·lectius independentistes ho havien intentat dues vegades per mitjà d'una iniciativa legislativa popular (ILP), però la mesa del Parlament les va tombar. Sigui com sigui, l'organització treballa amb la perspectiva d'una consulta global al final d'un trajecte que té almenys tres parades més: a Sabadell, el 30 de maig; a una quinzena de municipis, el 20 de juny –de moment–; i al cap i casal, Barcelona, el 10 d'abril de l'any vinent. No es descarten altres convocatòries. La coordinadora celebra la col·laboració dels ajuntaments per haver cedit locals, amb la mirada posada a Barcelona amb vista a la consulta de l'any que ve.
Tenint en compte tots aquests elements, els partits han tornat a moure fitxa pel que fa a una iniciativa nascuda a Arenys de Munt el 13 de setembre de l'any passat i que ha sobrepassat totes les expectatives. ERC ha fet una crida a la participació per decidir el futur de Catalunya i evitar que sigui una institució espanyola com el TC qui ho faci pels catalans. Votaran els consellers Jordi Ausàs, Josep Huguet i el president del Parlament, segona autoritat del país, Ernest Benach (a Reus). CiU, que s'ha tornat a implicar en les consultes tot i que Artur Mas esquivés declarar-se independentista en una entrevista a TV3, serà present als municipis per mitjà de diversos diputats i els seus candidats territorials. El de Tarragona, Josep Poblet, ja va votar per Setmana Santa de manera anticipada a Vila-seca. Avui també poden fer-ho els caps de cartell de Girona i Lleida, a Figueres (Santi Vila) i a la Seu d'Urgell (Albert Batalla). Mas assegura que si la consulta fos a Barcelona, aniria a votar. En canvi, el president de la Generalitat, el socialista José Montilla, ha refusat acudir a les urnes, a Sant Just Desvern.
Llibres, roses..., i urnes
Sant Jordi va ser una jornada de reforç del vot anticipat, amb urnes al costat de les parades de llibres i de roses. Però el dia D és avui. Els col·legis electorals obriran a les nou del matí i es tancaran a les vuit del vespre. A les dues del migdia es donaran a conèixer les primeres dades de participació. Els resultats, que se centralitzaran a Reus, se sabran passades les deu del vespre.
La pregunta és la mateixa al 95% dels municipis: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» En la resta de casos, s'ha omès la referència a la Unió Europea. És precisament per internacionalitzar Catalunya que l'independentisme té una cita el 8 de maig a Ginebra, on els Deumil.cat han convocat una manifestació davant la seu de les Nacions Unides.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.