Els propietaris de 37 masies situades als afores de Mataró a partir d'ara podran rehabilitar-les i ampliar els usos actuals i, si volen, convertir-les en hotels, restaurants o allotjaments rurals. L'Ajuntament ha elaborat un catàleg amb l'objectiu que aquestes cases pairals, que destaquen pel seu interès arquitectònic, històric o paisatgístic, no s'abandonin, però també per posar ordre a una part de l'espai no urbanitzable del terme. De les 37 cases, només set són dins de les Cinc Sènies.
L'actual propietari de Can Carandini, una de les cases incloses en aquest nou catàleg, Francisco Hervás, explica que fa nou anys que va comprar la finca amb l'objectiu de transformar l'espai i fer-hi un restaurant per a casaments. Però es va trobar que la normativa vigent no permetia res més que fer-ne un ús residencial, tot i que la casa ni tan sols estava catalogada pel patrimoni arquitectònic. Hervás, com molts altres amos, esperava amb certa expectativa aquest catàleg de masies i de cases rurals. «Ara podrem fer el menjador que teníem pensat i habilitar l'interior de la casa per als serveis de restauració», assenyala.
Les edificacions catalogades es troben als veïnats de Mata, de Valldeix, de Cirera i a les Cinc Sènies. Amb la inclusió d'aquesta nova normativa, es vol diferenciar aquestes cases i potenciar-les respecte a d'altres també situades en sòl no urbanitzable, possibilitant més usos dels permesos actualment, ja que ara només es podien destinar a habitatge. De cadascuna de les masies s'ha confeccionat una fitxa que les documenta gràficament i en què, entre altres dades, s'informa de l'estat actual, però també de les possibilitats d'ampliació i dels usos que es poden admetre. Així, entre les noves activitats figura l'ús hoteler, el de restaurant i el de turisme rural, però n'hi ha dues que també permeten situar-hi serveis vinculats al mar.
Els propietaris, a banda de rehabilitar-les, també podran fer-hi ampliacions de 50 m² i en alguns casos de fins a 300 m². Els únics límits que es posen, segons el regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), són «la integració paisatgística» i que cap nova construcció tapi les vistes, però també el respecte a l'arquitectura original dels edificis. Bassas, a més, defensa que, amb l'objectiu de reordenar els usos, es pretén que aquestes cases «subsisteixin» i que no acabin abandonades, i de retruc s'aconsegueix una gestió òptima de l'espai no urbanitzable. «En un moment de crisi, diversificar l'activitat econòmica i fer-ho amb criteris sostenibles és bo», va afegir-hi.
Per exemplificar el que significa l'aprovació del catàleg, ahir es va fer una visita a diverses cases. La ruta va començar per Can Vilardell, un edifici del segle XVI, tot i que també té elements romànics, amb un dels interiors més ben conservats. Tot i que els amos no tenen plans de futur, la nova normativa permetria fer-hi una ampliació de fins a 100 m² o dividir la casa en quatre habitatges. Els que sí que esperaven aquesta modificació fa temps són els propietaris de Can Diviu, que tenen les obres parades per adequar-hi un centre geriàtric, una activitat que fins ara no era compatible.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.