Després d'haver sorprès tothom, fa uns anys, amb imponents reedicions en vinil dels discos de Màquina!, la botiga –i discogràfica– barcelonina Wah Wah torna a portar al mercat –no només al català, sinó també al de països com Anglaterra i el Japó, on se les rep amb impaciència– cinc altres entregues: Un gran dia i Chichonera's cat, d'Ia i Batiste; Ortodòxia i Morgue o Berenice, dels Jarka de Jordi Sabatés, i l'únic disc que els Om de Toti Soler van publicar amb el seu nom. Les reedicions, algunes dels quals contenen també reproduccions de pòsters de l'època i singles amb material inèdit, són exclusivament en vinil i tenen el mèrit, segons explica Jordi Segura, propietari del segell, «de fer-se en un país on ningú acostuma a saber mai on paren les cintes originals».
Segell de referència en el saludable mercat internacional de les reedicions, Wah Wah acaba de publicar, conjuntament amb diverses entregues de grups contemporanis de l'escena europea com ara Embryo i Between, cinc noves edicions –totes, sense excepció, en format vinil– d'Ia i Batiste, Jarka i Om. «Eren grups que, a principis dels anys setanta, feien una música absolutament del moment –defensa Marc Argenter, coordinador del projecte i, també, cantant del grup Els Trons–. Hem tingut tothom pendent durant anys del que havien fet grups anglosaxons mentre ignoraven que, a Catalunya, hi havia bandes que havien fet el mateix igualment bé.»
Si reeditar un disc ja és per si sol una feina laboriosa, fer-ho en vinil i a Catalunya, no fa més que augmentar-ne la complexitat: «Sempre que hem trobat cançons inèdites [la reedició d'Ortodòxia, per exemple, inclou un single de l'època que, tot i haver-se'n imprès la portada, no es va arribar a editar mai] ha estat perquè els músics van poder accedir a les cintes i les van guardar. Els segells de l'època es caracteritzaven per llençar-ho tot», apunta Jordi Segura. «Veure aquestes reedicions –afegeix Argenter–, als músics els fa molta il·lusió. Jordi Batiste va voler masteritzar ell mateix el disc als estudis del Marc Parrot i Toti Soler ens va enviar unes fotos del seu arxiu que són impressionants.»
La tirada de cada disc és d'únicament cinc-centes còpies i, segons la rebuda que tinguin, Wah Wah s'embarcarà en noves aventures. «Si hem reeditat tots aquests discos és perquè feia falta que algú ho fes –conclou Segura–. Van encendre l'espurna del jazz i el rock en aquest país.» «Països com ara Anglaterra i França –rebla el clau Argenter– cuiden molt els fons de catàleg. Qualsevol reedició va acompanyada de fotos, llibret i material inèdit.»


































Comentaris