La seva literatura, marcada per la tragèdia de l'Holocaust, s'afegeix a la d'escriptors com ara Primo Levi i Imre Kertész. Fins ara, però, l'obra d'Aharon Appelfeld (Czernowitz, Bucovina, 1932) no s'havia traduït en català. Club Editor ha omplert aquest buit amb la publicació de Flors d'ombra, traduïda directament de l'hebreu per Eulàlia Sariola, i el 2010 sortiran més títols.
Aquesta setmana l'autor de Bucovina ha vingut a Barcelona per presentar la novel·la. Amb una boina d'estil mariner i acompanyat de la seva dona (que el traduïa al castellà), Appelfeld va dedicar una hora i mitja a explicar la seva vida, des de la més tendra infància en el si d'una família acomodada de Czernovicz, la mort per part dels alemanys de la seva mare i avis, l'ingrés en un gueto, fins a la deportació a un camp de concentració a Ucraïna quan només tenia vuit anys i la posterior fugida. «Vaig passar de ser un nen mimat de casa rica a convertir-me en un orfe.»
Una de les primeres experiències que el va colpir va ser treballar per una prostituta, l'única persona que el va acollir quan estava a punt de morir de gana, després de fugir del camp. «Aquí vaig acabar el meu segon grau d'ensenyament, sobre l'amor i l'anatomia, ja que mai havia vist homes i dones despullats.» Segons el novel·lista, que ha escrit més de 40 llibres, aquesta experiència va ser «una bona escola» i el va preparar per ser escriptor.
El jovenet Appelfeld va haver de tornar a fugir quan un client li va dir: «Què hi fas aquí, maleït jueu?» Ell li va respondre, encara no sap com: «Com t'atreveixes a dir a un noi cristià que és jueu?», però es va adonar que estava en perill i va fugir.
Finalment va acabar vivint als afores d'una altra ciutat d'Ucraïna, allà on vivien els criminals, les prostitutes, les bruixes i els bojos, i s'hi va quedar dos anys: «Els criminals sempre necessiten nens i gossos.»
Aquesta experiència és el «fonament» de Flors d'ombra, que, com moltes altres novel·les seves, s'alimenten de la seva vida per inventar-se una ficció. «Quan em van alliberar els russos, als 11 anys, em vaig dir: ‘Què en faré, d'aquesta experiència? Em convertiré en criminal o en una persona creativa?'» Appelfeld va optar per «comunicar» i compartir la seva experiència, que es va enriquir quan va entrar com a ajudant de cuina al «cruel» exèrcit rus. «Ja entenen per què no n'hi ha prou amb 40 llibres!», bromejava durant la presentació.
L'hebreu antisentimental
Appelfeld creu que és un exemple més del que li van passar als jueus a la segona Guerra Mundial. «Cada jueu que ha sobreviscut a l'Holocaust és un miracle», sosté. Als 12 anys i mig (el 1946) va arribar a Israel i va treballar en un quibuts. El temps lliure el dedicava a copiar la Bíblia per aprendre l'hebreu, ja que no volia escriure en alemany, «la llengua dels assassins». «L'hebreu és una llengua que correspon molt bé a la meva experiència, perquè és factual, sense decoracions ni adjectius, és una llengua antisentimental». I conclou amb un mig somriure: «La meva experiència no es pot explicar de manera sentimental.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.