Fa molts anys (merda, per què de tot fa tants anys?) vaig llegir en un suplement dominical una entrevista amb el dissenyador madrileny Javier Romero. S'hi destacava una frase: «El que empeny a comprar és una sensació.» Recordo que vaig assegurar-me'n amb el diccionari: a més d'una impressió forta de sorpresa o estupor, si ens atenem a la seva accepció psicologista, una sensació és una «impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits». Segur que només ens empeny una sensació, quan comprem? Sí, sí, d'acord, les coloraines, les musiquetes, les picades d'ullet, i tot això... Però quan pensem que un producte és més fiable perquè està escrit en la nostra llengua, quin sentit corporal hem activat? La vista? No deu ser que pressentim més que no pas sentim? El divendres 4 de juny s'inaugura al Palau de Fires de Girona la Fira MerCat, una mostra multisectorial d'articles de tota mena etiquetats en català. L'organitzen l'Ajuntament, la Fira i la Generalitat i ja s'hi han adherit més de quaranta organismes i institucions. A diferència dels boicots que perpetren sovint a Castella, no és una campanya contra cap llengua sinó a favor de la nostra. No es tracta de boicotejar res, sinó de normalitzar-ho tot. Simplement, ens suggereixen que assegurem la presència del català a tot arreu. Com que no som babaus, acabarem consumint aquells productes que siguin bons i descartarem els de baixa qualitat, es venguin en la llengua que es venguin. Però com que no som madrilenys ens mourem no tan sols per sensacions sinó també per intuïcions. I ja som molts els que intuïm que un fabricant que té el sentit comú de no bandejar la llengua del país; que té l'audàcia d'enfrontar-se a algunes incomprensions peninsulars i que, no obstant això, manté el compromís amb la seva gent, aquest empresari, segur, tracta la matèria primera amb tanta o més... sensibilitat!