Som un país de pastorets. Dissabte va quedar clar en el 3r Congrés de Pastorets de Catalunya, celebrat a Mataró, ciutat que des de 1916 fa representacions d'aquesta obra. L'elevada participació –més de 300 congressistes– certifica que el fenomen associatiu i artístic que representen els pastorets està ben viu. Tot i així, es va imposar l'esperit crític. La salut dels pastorets no és uniforme, i depèn de molts factors. El principal repte és atraure la gent jove. Algú va dir que ens trobem davant d'un espectacle que la joventut considera exclusivament per a nens i avis. Un altre va explicar que el seu fill era el freaky de l'escola, l'únic que fa pastorets; els altres alumnes amb prou feines n'han sentit a parlar. El repte, doncs, és interessar els joves, fer-los participar activament i adaptar l'espectacle als gustos de l'anomenada generació digital. Un altre dels grans objectius és preservar l'esperit participatiu dels pastorets com a element de cohesió social, integrant l'actual immigració. Per què no una mare de Déu negra?, va argumentar un conferenciant. Una de les taules rodones tractava de les dificultats que tenen les entitats per arribar als mitjans de comunicació. I malauradament tenen raó, vist l'escàs interès que el congrés ha despertat entre els mitjans d'aquest país. Tot i aplaudir la iniciativa del programa de TV3 Objectiu: Pastorets, la majoria de participants van lamentar que el resultat final hagi decebut les expectatives inicials. Segons es va explicar, el programa es va veure afectat pel canvi de direcció de TV3, que va perdre interès pel projecte. Abel Folk, l'ànima del programa, també desencantat pel canvi de criteri de TV3, manté, però, l'esperança que el projecte tingui continuïtat. Temps hi haurà per treure conclusions d'aquest 3r Congrés. Però, vist l'ambient i la participació, tenim pastorets per estona.