A mi em costa poc apuntar-me a tota mena de mogudes que serveixin per promocionar la nostra ciutat. Crec que Badalona té més motius per a estimular la nostra autoestima que no pas per moure'ns al desafecte. És per això que em costa poc sortir de polleguera davant determinades actituds de crítica destructiva que alguns polítics fan servir sovint per omplir la bossa dels vots. Jo sóc de mena crític i entenc que des de l'oposició cal no solament vigilar i controlar l'acció de govern i exercir la crítica quan fa falta, sinó que també s'ha d'empènyer l'acció del govern i enriquir-ne les propostes amb l'aportació de les minories. Ara bé, allò que no s'hi val de cap de les maneres és l'exageració pública de les nostres vergonyes i l'atiament d'enfrontaments entre col·lectius de ciutadans. A això no hi tenim dret i molt menys quan Badalona es compon socialment de molta gent vinguda d'arreu i dels llocs més diversos. És per això que ens cal, per damunt de tot i per vertebrar bé l'eix de la convivència, bastir una sòlida identitat col·lectiva que ens faci de vincle comú i punt de trobada de tots, més enllà de les irrenunciables particularitats de les diferents realitats nacionals, ètniques, culturals o religioses que conviuen a la ciutat. Aquest eix comú no pot ser cap altre que la indiscutible catalanitat de Badalona. Per això em sorprenen i em disgusten iniciatives com la que impulsa (fins i tot un membre del govern) col·locar la nostra ciutat en la versió España del joc del Monopoly. Perquè jo diria que això de formar part del monopoli espanyol va en la direcció contrària de la de reforçar la nostra catalanitat. Ens pot passar com als de Barcelona, que després de molts esforços per aconseguir figurar en la versió Món del mateix joc, l'empresa propietària els va endossar un torero com a fitxa de joc per representar la ciutat.