Crec que la retallada de sous dels treballadors públics, que s'engloben en el fals nom de «funcionaris», ha estat un fet hipòcrita. L'ús d'aquesta paraula comporta algun sentit despectiu per a moltes persones: gent que no treballa i que està ancorada en un lloc de treball per a tota la vida i que costa diners als ciutadans. Ja hem sentit aquests dies diverses al·lusions al fet que «tenen el lloc de treball garantit», com si això, més que un dret, fos un privilegi que cal retallar. I la mentida rau en el fet que no tots els treballadors públics són funcionaris, ni tots són llocs de treball fix, però la llei afecta tothom igual. El país necessita que la gent toqui diners i que el mercat i el consum es reactivin, no que la gent que fa un servei al ciutadà estigui més mal pagada. Si l'Estat necessita diners, s'ho hauria pogut pensar abans de regalar-ne als bancs, o de treure l'impost de patrimoni.