El compromís verbal de la Direcció General d'Energia i Mines del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat satisfà així la voluntat dels ciutadans de Sant Adrià de Besòs i del mateix Ajuntament adrianenc de mantenir en peu i reutilitzar la central tèrmica del Besòs sense que això suposi cap despesa municipal, un cop l'any que ve Endesa clausuri aquesta planta de generació elèctrica. Tot plegat serà dut a terme gràcies a la transformació d'una xemeneia i d'una sala de turbines en un centre d'interpretació de l'energia, una de les opcions que l'administració local tenia sobre la taula per aprofitar l'espai, juntament amb la de fer un museu del transport i la d'acollir la seu del Memorial Democràtic. Finalment, i en detriment de l'interès que des de Tarragona s'havia mostrat per ubicar un museu d'aquestes característiques a l'Hospitalet de l'Infant, l'espai museogràfic es desplegarà a la central adrianenca seguint un disseny elaborat per l'estudi encapçalat pel prestigiós ecòleg Ramon Folch.

Tot i que la proposta més definida preveu ocupar una de les tres torres, el mateix Folch assegura que el museu és «ampliable» a les altres dues, en el sentit que una de les xemeneies podria esdevenir per si mateixa una mostra «d'arqueologia industrial» i un mirador del litoral barceloní, i les restants podrien custodiar objectes del patrimoni energètic català –com ara turbines, calderes i altres elements generadors d'electricitat– i acollir sales per fer-hi exposicions, projeccions i arxius documentals. Amb tot, el mateix alcalde adrianenc, Jesús Maria Canga (PSC), ha descartat l'ocupació de les altres dues xemeneies i de la resta de la central per tal que la seva superfície –unes 10hectàrees– puguin ser oferides a inversors privats que estiguin interessats a instal·lar projectes culturals o socials que converteixin l'espai «en un centre d'atracció metropolitana i estatal». Tot i l'interès de l'administració local per la «potencialitat cultural» de la zona, Canga ha reconegut la impossibilitat de renunciar als beneficis econòmics que es generaran si es crea una zona residencial a l'entorn de les tres xemeneies. Uns habitatges que s'acompanyarien «necessàriament» d'equipaments educatius i de centres de salut.

El cost d'instal·lar en una xemeneia el museu de l'energia ronda els 15 milions d'euros, la major part dels quals procedirien de fons europeus, un fet que, per Canga, esdevé «la gran solució» al problema del finançament de qualsevol actuació que s'hagués pensat per conservar aquesta instal·lació històrica. De fet, el calendari que seguiran a partir d'ara les dues administracions implicades preveu oficialitzar aquest acord en breu, redactar un projecte executiu al llarg d'aquest any i defensar el seu atractiu social i cultural i la seva viabilitat tècnica i econòmica davant les institucions europees durant l'any que ve. Amb tot, i abans d'aquest estiu, el consistori adrianenc té previst demanar a Endesa que ratifiqui el compromís de clausurar definitivament la central el 2010 i que concreti exactament quan ho farà.