L'editorial d'El Punt de dijous passat troba intolerable que s'impedeixi la realització de les classes, el que no entenc és perquè es fa ara aquest editorial i no quan el rector de la UB va impedir durant tres dies el dret a les classes dels estudiants de l'edifici històric o fa un any quan també ho va fer durant dos dies i mig perquè l'EUA pogués celebrar la seva conferència. Potser això no deu ser motiu per reclamar el dret a les classes. Tampoc deuen recordar que ells van adorar els estudiants que es van tancar a la Sorbona i que van aturar les classes. El mateix editorial titllava d'imprudent i de xantatge la vaga de fam que ha durat un mes d'un estudiant també contrari al procés de Bolonya; sembla que com que això no ho poden titllar de violent o radical, s'han de buscar altres desqualificatius. Tenen raó quan diuen que són mesures extremes, però cal recordar que els estudiants electes i la resta mitjançant els referèndums que s'han fet ja havien expressat la seva opinió favorable a la paralització i a l'obertura d'uns diàlegs (més del 90% de vots favorables). Tot i això, les autoritats només han començat a fer cas a aquesta gran majoria (per molt que alguns periodistes continuïn dient que és una minoria) quan s'han fet accions contundents. Potser si els governants escoltessin el poble i no només certs empresaris no caldria arribar a aquests extrems.