«Treballem perquè el 2009 no et deixi indiferent» és el lema que rep el visitant al web del Festival Castell de Peralada, que aquest any arriba a la 23a edició. El director artístic del festival, Joan Maria Gual, afirma amb optimisme que la consigna per afrontar la crisi és, ni més ni menys, «treballar dur». «La crisi no ens ha forçat a fer cap variació en els plantejaments del festival, malgrat que tenim dificultats amb alguns patrocinadors, que no passen pel seu millor moment, però el nostre patrocinador principal sempre és Casinos de Catalunya. Els canvis que hi ha són més aviat d'idees i aportacions noves, i sumen més que no resten», afirma Gual. El festival manté el pressupost de l'any passat i, en canvi, ha incrementat el nombre d'espectacles. La fórmula màgica? «Cap. Simplement, ja tenim muntat l'escenari i, pel que fa a infraestructura, programar més espectacles no ens representa un cost afegit, i en canvi són més ingressos de taquilla.» Gual diu que no canviarà la filosofia d'un festival cada vegada més variat en què la música simfònica i l'òpera conviuen amb el jazz i el pop. «L'estructura serà semblant a la de les últimes edicions del festival, només que aquest any en comptes d'haver-hi una macroòpera, hi haurà una macrosarsuela, i també programarem una òpera contemporània.»

El Festival Castell de Peralada va celebrar el 2008 el centenari del Palau de la Música Catalana amb un cicle a l'església del Carme, on aquest any tindrà lloc un altre cicle completament diferent: afegint-se als actes commemoratius dels 50 anys de la Nova Cançó, i en col·laboració amb el Barnasants, el festival empordanès convidarà a aquest escenari cantautors com ara Xavier Baró, Dani Flaco, Ester Formosa, Sílvia Comes i Miquel Gil.

L'assemblea general de socis de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí ha aprovat aquesta setmana el pressupost del 2009, i el corresponent al Festival de Músiques, que aquest any arriba a la 29a edició, és de 854.121 euros, mentre que el pressupost del 2008 era de poc més d'un milió d'euros. «Això no comporta cap rebaixa ni en la qualitat ni en la quantitat de concerts respecte a l'any passat. Seran dotze i només n'hi haurà un menys de música clàssica i un menys de músiques del món. Les partides destinades a la programació musical no s'han tocat i s'han modificat altres despeses», diu el director del festival, Josep Lloret. Caixa Catalunya, principal patrocinador privat del festival, ha rebaixat provisionalment l'ajuda econòmica prevista, però manté vigent el conveni de col·laboració. Segons Lloret, Caixa Catalunya només continua donant suport, pel que fa a patrocini musical, al Liceu, a l'OBC i al Festival de Músiques de Torroella. Per quadrar el pressupost, el festival ha hagut d'eliminar en aquesta edició l'Offestival –els concerts gratuïts de petit format–, suprimir la recepció prèvia al concert inaugural, fer alguna reestructuració de personal i modificar el programa previst per a un concert de l'Acadèmia 1750 (l'orquestra del festival) que requeria inicialment un cor de gran nivell. També es farà un únic concert a la plaça de la Vila (la projecció d'El cuirassat Potemkin, amb música de Xostakòvitx interpretada per una orquestra de 84 músics), i es portaran a terme dos concerts simfònics a l'església, per estalviar-se el lloguer de l'estructura metàl·lica que aguanta la pantalla acústica i les despeses d'il·luminació dels concert a l'aire lliure. «El nivell de qualitat del festival serà el dels últims anys, però centrat només en la música clàssica.»

«Hem ajustat els costos a la situació econòmica, arribant a molts acords amb molta gent, per no perdre ni l'excel·lència ni la qualitat ni la singularitat», explica el director artístics del Festival Jardins de Cap Roig, Martín Pérez, que continua apostant per un «eclecticisme enorme». «Poder oferir concerts per a públics de gustos i edats molt diferents és justament l'èxit de Cap Roig», afirma Pérez sobre el festival organitzat per la Fundació Caixa Girona al seu jardí botànic de Calella de Palafrugell, on l'any passat van coincidir propostes tan diferents com ara Return to Forever i Julio Iglesias. El 2008 va fallar un dels incondicionals del festival: Josep Carreras. Hi actuarà aquest any? «És el nostre artista de capçalera i sempre que sigui possible serà amb nosaltres.» La programació, a principi de maig.

El Festival Internacional de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols programarà aquest any 24 espectacles, en comptes dels 28 de l'any passat, però a canvi han «afinat més la programació, buscant caps de cartell que captivin, optimitzant els recursos i mantenint» tot el que tenien, «sense eliminar cap cicle», segons el seu director, Albert Mallol, que a la seva fórmula també hi posa altres ingredients com ara imaginació i prudència en la contractació. Mallol creu que el tipus de públic mitjà que assisteix al festival «encara no ha entrat en crisi», i per això la Porta Ferrada podria patir menys aquesta situació que altres festivals amb un públic molt més jove.

Aquest any el festival continua explorant el terreny del ballet per partida doble i, com l'any anterior, novament amb la ballarina Lucía Lacarra com a protagonista. Si l'any passat Lacarra va ser a Sant Feliu amb el ballet de Roland Petit, en aquesta edició repeteix, però com a solista del ballet de l'Òpera de Munic, que el 24 de juliol oferirà l'espectacle Onegin, amb música de Txaikovski i coreografia de John Cranko, mentre que el 25 de juliol oferiran un espectacle amb tres peces, Violakonzert II (música de Sofia Gubaidulina i coreografia de Martin Schläpfer), Adagio Hammerklavier (música de Beethoven i coreografia de Hans van Manen) i Cambio d'abito (música de Bach i coreografia de Simone Sandroni).

El festival també ha programat un oratori de Prokofiev interpretat sobre un muntatge de la pel·lícula Ivan el Terrible, d'Eisenstein, i amb un narrador rus.

El Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona celebra aquest any la desena edició, però en tot cas ho celebrarà amb un pressupost gairebé idèntic al de la novena edició (mig milió d'euros), quan el festival va canviar de direcció i va adoptar un nou model més obert a músiques no sacres i, com diu el regidor Ignasi Thió, a «més diversitat, noms coneguts i sorpreses molt interessants». En total, hi haurà una vintena de concerts, dels quals cinc seran gratuïts. La programació es farà pública el 28 d'abril i ja se sap, perquè es va anunciar l'any passat, que el pianista cubà Omar Sosa i el seu grup compartiran un espectacle amb l'orquestra gironina Athenea: una producció del Festival de Músiques Religioses que s'exportarà a altres escenaris com ara el Mercat de la Música Viva de Vic. «El festival no només és per al públic, sinó també perquè la gran massa viva musical de Girona hi pugui produir projectes», diu Thió. El regidor remarca que aquest serà «un desè aniversari més de manteniment que no pas de creixement», amb uns 3.000 euros menys de patrocini privat, però més ajuts de la Generalitat.

Per al Black Music Festival aquest ha estat sobretot l'any de Bill Wyman, exbaixista dels Stones, però també el de Living Colour –que ahir a la nit va oferir el concert de cloenda a La Mirona, amb Gnaposs– i de tot un programa tan complet com variat. «Hem intentat treballar amb preus molt ajustats, sense salts pressupostaris arriscats i amb una previsió molt realista. I tots els concerts han funcionat com havíem previst. No hi ha hagut una allau de venda d'entrades, ni tan sols en el cas de Bill Wyman. També tenim comprovat que la gent compra les entrades molt a última hora.» Planagumà reconeix que, sense la col·laboració institucional –Ajuntament de Salt, Diputació i Generalitat– i el patrocini privat «seria impossible fer un festival com aquest, perquè no es pot viure només de la venda d'entrades». Com la majoria d'empreses de qualsevol sector, aquí també hi ha el problema dels diners que s'han d'avançar abans que arribin les subvencions, dels artistes i els proveïdors que volen cobrar a temps, i dels bancs que no deixen diners. «Nosaltres tenim la sort de mantenir una línia musical totalment al marge de les modes, i això fa que tinguem un públic més fidel i expectant per veure quins músics portem.»

Entre els molts festivals de tot tipus que cada estiu tenen lloc a les comarques gironines, hem triat aquests per donar una visió més global d'un sector en què hi ha casos molt diferents.