Dilluns, 21 de maig del 2012

La Bisbal
d'Empordà
Tancar la finestra Tancar
Administracions
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

L'exposició pública del cens electoral que fan alguns ajuntaments també és il·legal

Les dades del cens no poden estar a la vista de tothom i el padró no pot ser utilitzat per a finalitats propagandístiques

L'exposició pública que fan alguns ajuntaments del cens electoral quan s'acosten uns comicis també és il·legal, ja que vulnera la normativa de protecció de dades. Aquest és un cas que passa molt sovint, i que qualsevol de les persones que figuren en la llista podria denunciar a l'Agència Catalana de Protecció de Dades i fins i tot als jutjats. Segons afirma l'advocat especialitzat en dret a la informació, Josep Matas, l'administració hauria de tenir clar el principi que «les dades no són seves, sinó del ciutadà». De la mateixa manera que el cens no pot estar a l'abast de tothom, les dades del padró tampoc no poden ser utilitzades per a finalitats «propagandístiques o de cortesia», com ara convidar a actes o felicitar naixements, com fan alguns consistoris.

Abans d'unes eleccions els ciutadans poden anar a comprovar als ajuntaments si figuren en el cens electoral, però en bastants casos el que fa el consistori és penjar les llistes i que qualsevol les pugui consultar. Aquesta actuació és il·legal, assenyala l'advocat Pep Matas. Els ciutadans tenen dret a verificar les dades del cens, però s'ha de fer d'una manera que es garanteixi la privacitat. En el cas de les llistes que es pengen en els col·legis electorals, Matas assenyala que és un cas diferent, ja que «té la funció d'indicar-te allà on te toca votar» en el cas que hi hagi diferents meses. En el cas, però, que hi hagués algú que estigués apuntant dades de la llista, el president de la mesa corresponent hauria d'actuar i «impedir-ho».

El cens només és accessible a les candidatures amb la finalitat «de fer propaganda», informa Matas, que assenyala que en aquest cas també hi ha «picaresca». «Hi ha candidatures que es presenten només per tenir el cens», denuncia, per tal de «comercialitzar dades». En aquests casos, per intentar enxampar-los, l'administració col·loca una espècie de «trampes», que són dades incorrectes, diferents en cada cas, per tal de descobrir els infractors. Tot i així, aquests casos normalment són molt difícils de demostrar.

Els ajuntaments també fan sovint un ús indegut del padró, ja que l'usen, per exemple, per convidar a actes i per felicitar algú pel naixement d'un fill. Matas recorda que el padró serveix únicament per «acreditar domicili, perquè la gent pugui votar i per a notificacions», i no per a «finalitats propagandístiques o de cortesia». «Se'n pot informar de coses que puguin interessar, però no per convidar o felicitar ningú.» Quan es faci aquest ús incorrecte el ciutadà té tot el dret de denunciar el cas.

La «finestra indiscreta»

Un altre cas comú i denunciable és el de la «finestra indiscreta», com anomena Matas la finestra que hi ha en alguns sobres per aprofitar les dades de nom i adreça que ja figuren en l'escrit de dins. El problema és quan els papers de dins estan mal col·locats i en lloc de veure's a l'exterior aquestes dades se'n poden veure d'altres de privades, com ara comunicacions bancàries. També es produeix el cas en què un ajuntament rep la sol·licitud de particulars per tal d'utilitzar el padró en promocions típiques, per exemple destinades a gent que acaba de fer quaranta o cinquanta anys. Aquests casos es produeixen «sovint», denuncia Matas, que assenyala que «el que s'ha de fer és recórrer a altres formes de fer publicitat», ja que aquesta és il·legal.

En l'àmbit universitari la publicació de notes va ser discutida. Finalment la llei orgànica d'universitats permet penjar les dades de l'alumne i la corresponent nota, però únicament dins de l'àmbit universitari. Això no obliga, però, a fer-ho així, i la decisió queda en mans de cada professor. Aquest cas ha esdevingut una excepció discutible a la norma general.

Entre el desconeixement i la discrecionalitat

el punt

Entre els ajuntaments de l'àrea de Barcelona es troben situacions de tota mena pel fa a la publicació al web de la informació de les juntes de govern i de les actes dels plens que puguin contenir dades personals. Consistoris com els de Pineda de Mar, Premià de Mar, Castellar del Vallès, Sant Boi de Llobregat i Rubí afirmen que no han rebut cap requeriment de l'Agència Catalana de Protecció de Dades i, per tant, desconeixen que podrien cometre una il·legalitat. Molts d'ells, però, argumenten que demanaran assessorament jurídic per actuar com calgui i buscar l'equilibri entre la protecció de dades de particulars i el deure de la transparència de l'Ajuntament. En aquest sentit, el regidor de Governació de Palau-solità i Plegamans, Jaume Oliveras, recorda que «la llei de bases de règim local diu que els plens són públics». De fet, l'alcalde de Viladecavalls, Sebastià Homs, municipi que penja a la web els plens, també destaca aquest fet. Palau-solità, però, no ofereix a la pàgina les juntes perquè, com que s'hi aproven ajuts socials, beques i subvencions, sí que podria haver-hi problemes. Altres ajuntaments consultats, com els de Premià de Mar i Barberà del Vallès tampoc ho fan. En canvi publiquen les actes dels plens, com el de Terrassa.

En aquest ventall de possibilitats existeix el cas de Sabadell, que no penja ni plens ni juntes; el de Santa Coloma de Gramenet, que ja compleix la normativa i, tot i que inclou les actes dels plens a la pàgina web, substitueix les dades personals per un símbol, i el d'Abrera, que va decidir fa dues setmanes retirar de manera provisional els documents per estudiar una mesura definitiva. Hi ha altres ajuntaments de l'àrea de Barcelona que han anunciat que ho faran en breu. És el cas de Gavà, que es va assabentar de la mesura pels seus serveis jurídics, i el d'Argentona. La protecció de dades és un tema present al món local. Així, per exemple, a Castellar, com a criteri general es va decidir no publicar dades de persones que rebin retribucions i ajuts. En tot cas, alguns consistoris, com el de Rubí, argumenten que no han rebut cap queixa.

Darrera actualització ( Dijous, 2 d'abril del 2009 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Fés La Bisbal d'Empordà/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Creieu que Espanya es trenca?
Creieu que Espanya es trenca?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Google +

Segueix-nos a Twitter