Va fundar el Sindicat de Músics de Girona, que va evolucionar en l'Associació Professional de Músics (Musicat), que engloba quatre empreses. En el sindicat ja ha preparat el relleu. Presideix la Unió de Músics de Catalunya. Prepara un espectacle amb la Nina i el grup Port-Bo. Amb aquest grup i Els Montgrins també faran havaneres amb música de cobla. Fa concerts solidaris per a malalts i promou l'associació Músics Contra el Càncer
Faci un balanç d'aquests vint anys de treball per dignificar la professió de músic?
–«L'objectiu és obtenir el reconeixement professional que tenen altres feines. Els malentesos vénen de l'Alfons X el Savi, que va deixar dit que els músics i joglars eren indignes i innobles ja que pretenien cobrar per les seves aptituds artístiques! Les conseqüències encara les paguem avui. La gent es descarrega gratuïtament la música per internet; l'alcalde demana al músic del poble que faci la música per als gegants de franc, etc. La desconsideració professional és la font dels nostres problemes. És l'acudit fàcil: ‘Fas de músic? Molt bé, però de què treballes per guanyar-te la vida?'»
–El 1989 no hi havia cap mena de sindicat ni agrupació de músics?
–«El sindicat depenia de Madrid i només vivien de nosaltres, com ara amb el finançament. Des de Girona ens vam independitzar i ells van plegar. Ara des de Madrid a les Canàries passant per Andalusia i Galícia, tothom ens vol copiar. Estem exportant el model de gestió musical català.»
–Que és Musicat?
–«Per dignificar els músics calia organitzar-nos perquè quan anem a tocar estiguem donats d'alta a la Seguretat Social i tinguem dret a la jubilació. El 1997 ens transformem en el grup de gestió Musicat i creem unes bases per regularitzar la professió. Dels 300 socis inicials passem a 2.700. De gestionar 30 grups passem a 350 formacions musicals. De zero facturació a 15 milions anuals.»
–Com va la campanya Ballem en català? (Una iniciativa de Musicat perquè les orquestres i els grups interpretin més temes en català.)
–«Tenim temes nous i clàssics penjats a internet. Els resultats no han estat els que esperàvem. Hi ha faltat implicació per part dels músics i també dels ajuntaments. Es diu que qui paga mana, i ells no ho fan servir per pressionar els grups perquè interpretin més temes en català.»
–Sempre han criticat el fet que es doni gat per llebre, gent que fa veure que toca i ho porta enllaunat.
–«Està remetent, tot i que no hi ha cap llei que ho prohibeixi. El públic ho ha anat rebutjant. El cop definitiu serà la llei de la música, que ho reglamentarà. Les discogràfiques estan potenciant el directe i hi ha una revifalla de la música en viu.»
– I la política educativa per fomentar la sensibilitat musical?
–«No ha millorat. Els auditoris haurien de ser conseqüència d'un ambient musical, i no ho són. Si no l'aconseguim crear, els festivals d'estiu continuaran sent un parc temàtic. Una millor educació musical ha de començar a l'escola. Es creen espais d'assaig, escoles de música municipals... però no hi ha sortida professional per als joves. Es tanquen sales de ball i no se n'obren.»
–Per què els músics no estan representats en el Consell de les Arts?
–«Va ser un bufetada moral molt grossa. No volíem quotes, però si hi ha set arts i s'escolleixen onze conselleres i la música és una de les arts amb més presència pública, com s'explica? Cap art influeix en la societat com la música. Hi havíem de ser. De tota manera crec que els consellers, motivats per la mala consciència, poden fer feina pels músics.»
–Què en pensa, del tripartit?
–«D'ençà que hi ha aquest govern els músics anem menys malament. Hi ha més suport, ajudes materials i tinc fe en el conseller Tresserras. M'ha escoltat i em consta que s'ho ha rumiat. Crec que hem anat aconseguint generar confiança en totes les institucions, i això va fent un pòsit.»
–Què és el grup Els Trefins?
–«És una vàlvula d'escapament. Quan vaig fundar el sindicat intentava compaginar-ho amb la direcció d'orquestra, però em va explotar i vaig haver de triar. Amb Els Trefins apliquem la filosofia dels tapers: sobretot passar-nos-ho bé. Actuem sense cobrar, al voltant d'una taula i davant d'un grup d'amics.»
–Què farà arribada la jubilació?
–«Em jubilo d'aquí a un any. Però estic treballant en un espectacle amb la Nina, el grup d'havaneres Port-Bo i els músics Pep Poblet i Antoni Gadea, que es diu A prop del mar. Ho hem fet amb en Carles Casanovas, de Port-Bo.»
–És autor de l'himne de l'Espanyol. Ho tenen fotut enguany, no?
–«Sí, vaig fer la música l'any 1999. Ara els presentaré una maqueta amb la cançó La força d'un sentiment. Baixarem pel nostre mal cap. L'Espanyol hauria de ser com el Bilbao: arreglaria l'economia i la identitat, ja que no és tant un tema del nom, sinó de l'actitud. I que consti: sóc independentista, republicà i periquito!»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.