passejada agrícola. Més d'un centenar de persones es van trobar diumenge al matí per fer un recorregut acompanyats de pagesos i dels mateixos autors de la guia. Van entrar a les finques de can Lluís Camps, can Patalé i can Pruna acompanyats dels seus propietaris.

Va ser pels volts de Setmana Santa, entre els anys 1414 i 1416, que van assaltar, cremar i destruir el castell de Mataró. Van ser les forces dels sagramentals, grups de milicians que van sorgir en el regnat de Jaume I el Conqueridor. Aquesta gesta històrica i també tot el patrimoni arqueològic que s'amaga sota el turó de Mata, on hi havia el castell, es recull en un llibre sobre aquest sector de la ciutat. Descobrim Mata i les Cinc Sènies s'acaba de presentar amb la intenció de donar a conèixer el paratge i la importància que té preservar a pocs metres de la capital del Maresme l'entorn agrari de les Cinc Sènies. En són els autors l'enginyer agrícola Oriol Bassa i el professor de ciències socials David Farell, així com el delineant industrial Francesc Navarro, que n'ha fet les il·lustracions, com ara la vista panoràmica de tota la plana amb la ciutat i el castell de Burriac al fons.

La publicació, que proposa cinc itineraris per descobrir les Cinc Sènies i el veïnat de Mata, es presenta en un moment especialment sensible en què s'ha obert un debat sobre l'enormitat que suposaria fer passar el tren orbital pel mig dels camps de conreu. Aquest projecte que no té encara data ja ha aixecat els recels dels qui treballen aquestes terres i dels qui també en disfruten encara que només sigui per respirar l'aire i estirar les cames. Això és el que van fer diumenge un centenar de mataronins acompanyant els autors del llibre i els pagesos de la zona per explicar sobre el terreny el seu treball conjunt. Van entrar a les masies i van trepitjar els conreus. Tal com assenyala en el pròleg del llibre Pep Riera, de la Unió de Pagesos, l'agricultura de proximitat amb els productes acabats de collir és el que no es cansen de valorar els cuiners mediàtics i el que encara poden gaudir els mataronins.

Amb la guia a la mà es pot descobrir la importància que tenia el repartiment de l'aigua de les mines i per què els pagesos feien servir un plumer o plumero . Amb aquesta mesura, que era una mena de galleda amb molts brocs, sabien que cada casa rebia l'aigua que li tocava, exactament uns 2.200 litres per dia. En els itineraris recomanats es mostren fotografies de les masies més antigues i destacades de la zona així com espècies autòctones com són els alocars o els arbustos de la mata o llentiscle, amb una fulla composta, que és un dels símbols de la ciutat de Mataró i que també llueix a la portada del llibre. Els autors s'han deixat assessorar pels pagesos i acaben el treball fent un inventari de les hortalisses que es conreen a les Cinc Sènies. N'hi ha vint-i-sis espècies diferents amb varietats que han canviat en els últims cinquanta anys, ja que abans els pagesos produïen les seves varietats, que van anar deixant per buscar més productivitat i resistència a les plagues. Ara, però, hi ha interès a recuperar-les per fer aquella cuina de qualitat de què parlàvem. Tot això, si es continua protegint com fins ara un espai agrari amenaçat. «Un llibre com aquest ajudarà a reflexionar i actuar en conseqüència», conclou Riera en el pròleg.