El llibre es basa en les dades recollides per l'Observatori Fabra de Barcelona per constatar que, en els darrers trenta anys, «les anomalies i desviacions respecte a la temperatura mitjana anual de referència van cada cop més a l'alça». La màxima desviació positiva s'observa l'any 2006, que és de +2°C. Així ho afirma el doctor en Geografia, Xavier Martí, que afegeix que en les darreres tres dècades les anomalies han oscil·lat entre els 0,6 i els 2°C per sobre de la mitjana. Aquesta tendència està acompanyada d'una reducció de les precipitacions de manera que, «en els darrers deu anys, només s'ha superat un cop la mitjana del període de referència». La combinació de l'augment de temperatura i la reducció de precipitacions «mostra un escenari estructural en què el risc de sequera és força elevat», conclou Martí. Aquest geògraf també recorda que la recerca realitzada va demostrar que, fins al 2002, els 27 municipis de la regió metropolitana de Barcelona gastaven 202 hm³ per utilitzar-ne finalment 154, de manera que el 30% del recurs es perdia en la captació o la distribució. L'indicador d'autosuficiència hídrica mostra que «l'aigua de pluja rebuda sobre la superfície urbanitzada de la zona supera i podria, teòricament, cobrir les necessitats del recurs d'aquesta àrea». El problema, però, és que la gran majoria no s'aprofita. La quantitat d'energia necessària per produir una unitat de producte interior brut també va augmentar de l'ordre del 0,69% a Catalunya del 1999 al 2004, mentre que a la Unió Europea es va reduir un 0,93%. Però en aquesta qüestió s'ha produït un canvi de tendència positiu els anys 2005 i 2006, quan s'ha reduït de l'ordre del 2,8% i el 3,7% respectivament. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle no han parat d'augmentar des del 1990 fins al 2005, amb un increment del 50%. Per altra banda, el conjunt urbà litoral metropolità ha estat un «exportador net de gestió o impactes relatius als residus municipals entre els anys 2002 i 2005», un fet agreujat amb la clausura de l'abocador del Garraf. Martí resumeix la situació afirmant que «a vint anys vista, sembla insostenible el manteniment de les tendències actuals quant a l'ús de l'energia, l'aigua i els materials, així com respecte als efectes del canvi climàtic». El doctor en Ecologia i director general de Recerca de la Generalitat, Ramon Moreno, proposa en el capítol de biodiversitat litoral protegir els pocs espais naturals que han sobreviscut a la urbanització regional: el petit i fràgil delta de la Tordera, la punta de Calella, el massís rocós del Garraf i el delta del Llobregat parcialment. En l'àmbit marí, només l'alguer de Mataró. Pel camí s'ha destruït tota la resta de costa, els alguers de Badalona, el Masnou i Premià de Mar, bona part de la praderia submarina de posidònia de Vilanova i la Geltrú i el delta del Besòs, «a hores d'ara irrecuperable com a espai natural».