El títol original de Les femmes de l'ombre pot fer referència al fet que les heroïnes de la pel·lícula procuren fer-se invisibles com a agents dels serveis secrets (el SOE creat i comandat des de Londres per Winston Churchill) durant la II Guerra Mundial. Però, després que Rachid Bouchareb vindiqués amb Indigenes la participació dels soldats africans de les colònies en la lluita contra el nazisme, el títol també sembla apuntar la intenció visualitzar que hi va haver dones compromeses amb la Resistència francesa i de fer-ho perquè és un fet poc reconegut: dur a la llum, doncs, alguna cosa mantinguda en l'ombra, a banda del reconeixement a la mítica resistent Lucie Aubrac. En tot cas, menys coneguda és la figura de Lise Villameur, l'agent del SOE especialitzada en sabotatge i en amagar armament que inspira el personatge que, amb el nom de Louise Desfontaines, interpreta la bella Sophie Marceau a Espías en la sombra, per esmentar el títol castellà, que ha eliminat la referència al gènere femení, i no fa cas de les pressuposades intencions de l'original.

Si Lise Villameur (Lise de Brissac, casada amb l'artista Gerard Villameur acabada la II Guerra Mundial anys després que la seva adinerada família volgués impedir la relació) és una personalitat poc coneguda potser és perquè ella mateixa va voler-se mantenir a l'ombra. Ho fa pensar el fet que la seva mort, quan tenia 98 anys, no va transcendir fins mesos després d'esdevenir-se a Marsella el març de l'any 2004. No he aconseguit esbrinar per què la mort va saber-se amb tan retard. L'heroïna no volia honors post mortem, tot i haver estat distingida en vida amb la Creu de Guerra de l'Orde dels Cavallers (!) de la Legió d'Honor i de ser nomenada membre de l'Orde de l'Imperi Britànic? En tot cas, quan va parlar de les seves accions com a resistent, va desproveir-les del glamour de l'heroïcitat en definir-les com un treball pur i dur per al qual sobretot es necessitava sang freda.

Si em refereixo a Lise Villameur és perquè el que en sé i el que no en sé em resulta més interessant que la pel·lícula inspirada parcialment i lliurement en un episodi de la seva activitat durant la II Guerra Mundial (la protecció del secret sobre el desembarcament a Normandia) i que Jean-Paul Salomé, el director, va començar a gestar quan va llegir la notícia relativa a la mort de l'antiga agent del SOE. Això perquè la pel·lícula, amb la presència de quatre dones més que treballen per als serveis secrets per motius diversos, es decanta cap a l'encadenament d'accions rodades amb funcionalitat de telefilm i una tendència a la banalització. Que aquestes accions siguin protagonitzades per dones (personatges dibuixats amb traços simples i alguns tòpics) sembla que s'aprofita com una singularitat aliena a un treball sobre les ombres i els oblits de la memòria històrica.