L'Amposta va cedir clarament contra el Promociones Paraíso de Castro Urdiales i es va quedar sense premi un altre cop en la seva cinquena fase d'ascens consecutiva. L'equip no va estar a l'alçada que es pressuposava a pesar de partir amb 2 punts d'entrada acumulats com a campió de la fase regular i de ser el màxim golejador de la categoria. Dues derrotes i un empat són el balanç del conjunt de Marc Fornós, que va acreditar una formació inicial molt potent però que té uns recanvis inferiors als seus rivals i no digereixen bé el fet de disputar tres partits en tres dies, un desgast lògic que l'equip ja havia evidenciat en les fases anteriors a pesar de ser sempre un conjunt fortíssim en les fases regulars quan disputa tan sols un partit per setmana. El triomf de l'imprevisible Tenerife (25-24) contra el San Sebastian de los Reyes en el primer partit de la jornada aclaria el futur de les locals, que n'haurien fet prou amb un empat per accedir a la segona fase, però que es van estavellar contra el mur defensiu del conjunt de Castro Urdiales, l'equip més compensat del sector que clou la seva participació amb 3 victòries i anirà d'aquí a quinze dies a la segona fase amb els 2 punts acumulats amb el triomf contra el San Sebastián de los Reyes, que és el segon classificat per millor diferència entre els gols a favor i els gols en contra. Els equips que passen de l'altre sector jugat a Múrcia són el Marina Park i el València. Dels quatre equips que arriben, dos pujaran a divisió d'honor.

La primera part es va fer interminable per a l'Amposta. L'escassedat física del seu bloc inicial, amb diverses jugadores infiltrades, la falta de rotacions, la pressió, la qualitat innegable del Promociones Paraíso i les limitacions quant a rigorositat a què van sotmetre els àrbitres la defensa del Montsià en els primers minuts van generar un escenari molt negatiu, un autèntic malson. El 0-5 d'entrada va ser un cop dur, el primer, i Marc Fornós va haver d'esgotar un temps mort quan tan sols s'havien jugat 9 minuts. A banda del resultat, les sensacions eren pèssimes perquè l'Amposta, a més, havia estavellat diverses pilotes al pal en accions claríssimes de contraatac o en entrades clares per l'extrem de Satekova que havien acabat d'adobar el desànim. El Promociones va continuar fent la seva feina i a banda de mostrar un atac estàtic molt solvent dirigit per Castro, Elorza i Arobes va mostrar-se infal·lible en els penals llançats per Franco, que va estar incommensurable, i va acabar de desballestar l'Amposta a còpia de velocitat, amb contraatacs que deixaven en evidència el seu balanç defensiu i que donaven a entendre que la remuntada era impossible. Amb 3-13, el conjunt de Castro Urdiales va assaborir el seu màxim avantatge i amb 7-17 i 9-19 va tornar a disposar del seu màxim avantatge. El primer temps va acabar amb 10-19, pocs gols a favor tenint en compte el que acostuma a acumular l'Amposta i massa gols en contra. La segona part es presentava com un infern. L'Amposta ho va donar tot i no va permetre que les cantàbriques marxessin d'una manera escandalosa però era clar que el peix estava gairebé tot venut, malgrat els ànims del públic i de les ganes del conjunt de Fornós, que en els últims minuts va fer una defensa pressionant individual a mitja pista, l'últim recurs, que li va permetre situar-se 7 gols per sota. Arobes, sempre amb molta potència, i Castro, una central que marca el ritme idoni durant tot el partit, van fer dos gols seguits i van posar punt i final a l'utopia ampostina (25-34) fins al final.