És metge, especialista en oncologia, i professor de la Universitat de Bagdad. Un any després de l'ocupació d'Iraq va treure la seva família del país, però ell va quedar-se per participar en la reconstrucció del Baaz i coordinar la resistència –la que no és islamista– contra el govern d'Al Maliki
Tem per la seva vida?
–«Sense cap mena de dubte. Em moc de forma bastant secreta per l'Iraq.»
–Qui pot atemptar contra vostè?
–«Primer, l'exèrcit nord-americà. Després, les milícies controlades per l'actual govern d'Iraq. I, finalment, les milícies incontrolades, que tenen el suport d'Iran o d'Israel. Tenim dues opcions: fugir o ser eliminats.»
–Quina és la xifra actual de víctimes civils a l'Iraq des de l'inici de la invasió dels Estats Units?
–«La xifra, segons l'ONU, és un milió i mig de morts civils. Però, a més, hi ha 700.000 ferits greus i invàlids, prop d'un milió de dones vídues i quatre milions de refugiats.»
–I, com a metge, quina situació ha copsat als hospitals iraquians?
–«L'exèrcit d'Estats Units va fer servir armes químiques, com l'urani empobrit o el fòsfor blanc, durant els atacs i això ha causat danys irreversibles al medi ambient i, per tant, a les persones. Els casos de càncer han augmentat moltíssim: per exemple, en infants s'ha multiplicat per deu des de 2004. Neixen nadons amb malformacions físiques. Tornem a tenir casos de còlera i d'altres malalties que estaven eradicades des dels vuitanta.»
–Els Estats Units, però, afirmen que la situació ha millorat molt en l'últim any en tots els àmbits.
–«És mentida! No han parat de dir mentides: primer, que hi havia armes de destrucció massiva; i després, connexions amb Al Qaida. Si tot va bé, per què hi ha 140.000 soldats i 180.000 mercenaris? Per què no tornen els milions de refugiats? Els enganys d'Estats Units al món són més perillosos que la guerra en si. Si continuen destruint l'Iraq, la resistència no pararà per molt que s'allargui la lluita i per molts sacrificis que s'hagin de fer. Els atacs, fins i tot, augmentaran. Milers de joves iraquians s'uneixen diàriament a la resistència.»
–Posi-me'n un exemple.
–«Diuen que les coses milloren, però la gent no té ni aigua potable, ni llum elèctric, ni pràcticament benzina. El país amb més petroli del planeta no té accés a la benzina!»
–El Baaz o la resistència confien en el nou govern de Barack Obama i el seu projecte de sortir d'Iraq?
–«Hem ofert a Obama la nostra disposició a asseure'ns per parlar amb l'única condició de complir la llei internacional. Només exigim la retirada de les tropes estrangeres d'Iraq, l'anul·lació de les lleis aprovades pel govern actual, perquè no és legal ja que som un país ocupat, i la indemnització a la població pels danys.»
–Però Obama té un discurs molt més obert sobre Iraq, no creu?
–«Obama va prometre que faria sortir les tropes, però després de ser escollit va anunciar una retirada progressiva fins a l'any 2011. Això no és gaire valent. Si respectés les lleis internacionals i les seves promeses, reconeixeria els crims comesos pel seu país i demanaria perdó als iraquians.»
–Quan surtin els americans, hi ha risc de guerra civil?
–«Si els americans continuen imposant l'ocupació, l'extremisme xiïta i el sunnita wahhabita causaran encara més conflictes. Si volen estabilitat, han de donar suport a la resistència nacional. El terrorisme ha aparegut durant l'ocupació: abans no hi havia ni grups separatistes ni integrisme. El risc, però, és una intervenció d'Iran.»
–Hi haurà democràcia precisament amb el Baaz?
–«El Front Nacional i el Baaz s'han compromès a establir un règim democràtic i respectuós amb totes les ètnies i religions. Volem mantenir bones relacions amb tots els veïns, fins i tot amb Estats Units. El Baaz, que té milions de militants als països àrabs, no és només Saddam Hussein. Ara, però, el partit està prohibit i no pot presentar-se a les eleccions. Diuen que han portat la democràcia, però impedeixen votar milions d'iraquians.»
–No hi ha hagut cap autocrítica dins el partit pel suport a Saddam?
–«Durant el govern de Saddam hi va haver grans èxits, sobretot en sanitat i educació, però també errors. Hem demanat perdó als innocents perjudicats pel Baaz en el passat.»
–Però quins errors assumeixen?
–«Per exemple, l'ocupació militar de Kuwait l'any 1990 o la falta de llibertat d'expressió. Hem fet un nou programa polític i tenim una direcció jove sense cap relació amb Saddam.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.