Dostoievski va escriure: «El món sencer no val el que val una sola llàgrima d'un infant.» Casos com el del monstre d'Amstetten, el de Baby P a Anglaterra o el cas Alba a Catalunya, ens mostren que l'opinió pública és sensible al patiment dels infants. La reacció generalitzada davant aquestes situacions ens diu que som una societat amb consciència, que no és indiferent al malestar dels seus nens i nenes.

Si la qualitat moral d'una societat es mesura per la qualitat de l'atenció que ofereix als seus membres més vulnerables, és bo que valorem periòdicament com funcionen els nostres sistemes públics de protecció a la infància, atès que són la forma que tenim per lluitar contra els maltractaments. En fer aquesta valoració queda sempre clar que el miracle de convertir una família maltractadora en una família que té cura dels seus infants s'acaba produint, en gran part, només si funciona bé la relació entre els diversos serveis que en tenen cura i la família. L'experiència dels països amb més anys de tradició que el nostre, ens mostra que sense professionals vocacionals, entregats, preparats, amb el suport de l'estructura en la qual treballen i que creguin en les possibilitats de millora de les famílies, el sistema no pot ésser eficaç. Cal que tinguin una excel·lent formació, però també confiança i estima pels infants, les famílies i la societat. Perquè finalment es tracta de preservar un bé social. Els infants són una realitat d'avui, però són també la garantia d'una futura societat sana, civilitzada.

Fa pocs dies, en una visita parlamentària, amb la senadora Pepa Celaya, a un petit servei d'atenció a famílies i infants al barri de Font de la Pólvora de Girona, vàrem tenir la sensació clara d'estar davant un servei que compleix totes aquestes condicions. Al centre obert d'atenció a famílies i infants de Font de la Pólvora, hi vàrem percebre compromís amb la comunitat, una bona formació dels professionals, una bona estructura de suport, i finalment allò que imprescindiblement cal afegir: estimació pels infants i per les famílies, i confiança en la seva capacitat de recuperació. Una altra forma d'abordar el problema és possible i la tenim aquí, molt a prop nostre. No funcionaria sense la feina dels i les professionals. És un exemple d'aquests herois i heroïnes silenciosos que treballen de forma entregada en serveis que financem entre tots, però pels quals ens interessem poc, que no són ni seran notícia justament perquè funcionen. Des de la discreció del seu treball són una mostra del millor que, com a societat, estem fent, per construir amb esperança un futur millor per a tots en molts sentits.