L'any 2007 es van registrar a Catalunya 15.830 denúncies per presumptes episodis de violència domèstica sobre les dones, segons dades publicades per l'Institut Català de la Dona, cosa que representa més de 40 denúncies diàries. Afortunadament, només en un 14% d'aquests procediments hi va haver indicis reals de maltractaments amb la conseqüent sentència condemnatòria. La resta de casos (86%) es varen arxivar o hi va haver una sentència absolutòria, per manca de proves, ja que les dones varen basar els fets únicament en la seva declaració oral. Els homes esdevenen llavors les víctimes reals i poden fins i tot rebre una ordre d'allunyament. Així doncs, la llei de violència de gènere, que és molt efectiva en els casos de maltractaments reals, és alhora nefasta en la majoria de casos, on aquests suposats maltractaments no existeixen.

La qüestió de fons és que moltes d'aquestes denúncies falses es donen en un context de divorci, en què les dones acusen la seva futura exparella, aconsellades per un advocats sense escrúpols, per tal d'aconseguir la custòdia del seu fill, a més d'una pensió econòmica i l'ús del domicili familiar, fent un ús pervers de la llei de violència de gènere. Per tot això, cal que la llei sigui més específica per tal que continuï actuant en els casos de maltractaments reals, però que alhora descarti ràpidament aquells on hi hagi indicis de falsa denúncia i establir, en tal cas, mesures condemnatòries cap a les dones. D'aquesta forma, s'eliminarien de soca-rel les lamentables denúncies falses que són, actualment, l'altra cara de la llei de violència de gènere.