El guió ja estava escrit i era d'abast públic des de fa un parell de setmanes, però el protocol feia imprescindible l'acte d'ahir, en el qual l'assemblea general del Comitè Olímpic Espanyol es va fer seva oficialment la candidatura de Tarragona per organitzar els Jocs del Mediterrani del 2017. Tots els contactes d'àmbit català i estatal establerts durant els dos últims anys van quedar ahir materialitzats amb l'exposició del projecte per part de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la posterior proclamació en una assemblea presidida per la plana major dels estaments olímpics espanyols: Pilar de Borbón, membre d'honor del Comitè Olímpic Internacional, el secretari d'estat d'Esports, Jaime Lissavetzky i el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, que va ser reelegit fins al 2013 durant l'assemblea.

Cartagena, descartada per demèrits propis a causa d'una gestió lamentable, va ser l'única ciutat que va gosar fer ombra a Tarragona, però ni tan sols va arribar a la línia de sortida, perquè va fer tard i va pagar cara la seva falta de puntualitat. La resta que s'ho plantejava van retirar-se abans d'hora per la solvència tarragonina.

Ara comença la veritable cursa i els entrebancs seran més alts, perquè Tarragona, a pesar de tenir una projecte ben bastit i pensat, tindrà rivals més qualificats. A banda de la llosa que suposa el fet que fa ben poc, el 2005 a Almeria, l'Estat espanyol organitzés la cita, la gran amenaça ve del sud. Des de Tunis 2001, cap país de la ribera sud del Mediterrani no organitza els Jocs. Almeria 2005, Pescara 2009 i Vólos-Làrissa 2013 simbolitzen la victòria del nord i això no beneficia de cap manera Tarragona, que tindrà com a rivals probables Trípoli (Líbia), Mersin (Turquia) i Rijeka (Croàcia) si no es desanima en l'últim tram després d'haver tingut diverses patacades. Marsella, Aiacciu i Bastia (França) sonaven com a possibles candidates, però el govern francès té altres prioritats, com els Jocs Olímpics d'hivern del 2018. Les derrotades en l'última elecció i en la qual Vólos i Làrissa van ser proclamades seus, van ser Mersin, amb només 13 vots, i Rijeka, que en va obtenir 24. La candidatura grega en va aconseguir 31.