«El canvi vindrà si pressionem»

–«Hi ha tres coses essencials que pot fer. La primera, pressionar i influir el seu govern perquè les accions del seu país siguin menys perjudicials per als països pobres; la segona, consumir productes vinculats amb el Comerç Just, i la tercera, ajudar organitzacions que s'ocupen de corregir aquesta situació: Intermón-Oxfam, Metges sense Fronteres, Unicef...»

–«Perquè els polítics busquen el favor popular per mantenir-se i afavoreixen sobretot els seus ciutadans per damunt de tot. Però ja hi ha persones de països com ara Holanda i Noruega que reclamen més atenció del govern respectiu cap als països pobres.»

–«Tècnicament, sí. Si s'haguessin destinat a estimular la demanda de consum als països pobres i s'haguessin resolt moltes necessitats bàsiques, molta gent hauria pogut sortir de la fam i la pobresa. Políticament, seria difícil, perquè els governs estan molt pressionats per posar aquests diners dins dels respectius països.»

– «Efectivament. Abans de la crisi hi havia 800 milions de persones per sota del llindar de la pobresa, i ara ja són més de 1.000 milions. Aquí la gent ho passa malament amb la crisi, però molt menys que als països pobres, on la pèrdua d'una possibilitat d'ingressos és perdre-ho tot.»

–«Els humans som egoistes, és veritat, però podem arribar a entendre els problemes de la pobresa. Més egoistes són les empreses i les corporacions que pressionen els governs per aconseguir explotar els recursos dels pobres (petroli, minerals, etcètera) i maximitzar els seus beneficis. Jo crec que podem fer-los adonar que costa molt poc canviar de direcció amb els mateixos resultats.»

–«Presentant un dilema de caràcter moral, però molt efectiu: preferim contribuir excessivament a un sistema que perjudica tanta gent al món o contribuir a un altre que la beneficiï? Preferim que un govern mati i robi per vendre'ns la matèria primera del seu país o podem fer que sigui diferent?»

–«De corruptes, en som tots, o no és còmplice de l'assassí el que el lloga?»

–«De fet, ja estem interferint-hi, i no és pas a favor dels drets humans. Ho podem fer a favor o en contra, només hem de triar. Es tracta que aquells països que vulnerin els drets humans no trobin sortida per als seus productes, però per això cal que ens posem d'acord els compradors.»

–«Les solucions no vindran espontàniament sinó per la pressió que fem sobre els governs i sobre aquestes organitzacions per reformar-los.»

–«Si el diable és el de Kant (un sistema just és possible fins i tot en una ciutat de diables, entenent el diable com un ésser egoista), sí. És qüestió de fer-los veure que van en direcció contrària a la salut i que canviant el rumb aconsegueixen millorar la salut de molta gent i també els seus beneficis.»

–«Són escèptics, però de moment multinacionals com ara Pfizer, Sanofi-Aventis o Novartis m'han cridat per parlar-ne. Jo crec que amb aquest model poden guanyar el mateix o més.»