Tortell Poltrona és un tot terreny a la pista, un estil de pallasso en perill d'extinció –polifacètic com els d'abans–, capaç de fer música, equilibris i convertir la pista del circ en un caos (número de La Bomba) o en un indret poètic (número del Clavell). Com passa amb els infants i també en els grans espectacles de circ, Poltrona transita d'una emoció a una altra sense cap raó de ser. Aquesta és la gràcia d'en Tortell: tenir mil cares i ensenyar-les de manera desinhibida i amb un llenguatge que, a més, ha aconseguit fer popular. A l'inici de les funcions per celebrar els seus 35 anys de carrera es pot assaborir tot el seu argot. Hi ha molta gent que riu només de sentir algunes expressions: «Cagondena», «Un momento, ya va», «Que bèstia!», «A xupar cortina», «Punyetero», o «Maestro!». La nova temporada del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera no presenta un Poltrona nou, però sí una nova etapa d'aquest artista que, en una mateixa funció, és capaç de recordar el 23-F, ensenyar uns calçotets del Barça i mostrar un enorme escepticisme amb el nou Estatut.

Sempre fidel als orígens, Poltrona manté els números de sempre però amb nous detalls (com a La Bomba o al Micròfon) que el fan renovar i superar-se. I si, a més, Poltrona presenta noves creacions i l'espectacle està acompanyat de bons números d'equilibris, trapezi volant, bàscula, teles o mà a mà, doncs la vetllada és rodona. Poltrona, més terrible que el Sweeney Todd que Joan Crosas presenta al Teatre Apolo, precinta amb una cinta una part de la graderia i presenta una entrada de pallasso –amb obertura de crani inclosa– que feia vint anys que no portava a les pistes. També canta amb la resta de la companyia del circ el cànon La cançó del brindis, de Mozart, en el que és la gran novetat de l'espectacle. Només una cosa pot aturar aquest artistàs que es diu Tortell Poltrona. Ho diu, sense dir-ho del tot, la pallassa Titat en una de les falques filosòfiques que sempre són un atractiu en aquest circ: «Si el cansament no ens espanta, arribarem on vulguem.»