Dilluns, 21 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Política
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

El PSC no veu «cap raó objectiva» perquè ICV no se sumi al consens de la LEC

Tancats els treballs en ponència, els ecosocialistes mantenen que el redactat s'allunya del pacte d'educació

Aules buides a Navata en una de les tres vagues contra la LEC del darrer any i mig. Foto: M.L.

ICV-EUiA no té cap raó objectiva per no sumar-se al consens al voltant de la llei d'educació (LEC). Així ho creu el PSC, ja que la ponència està redactada en uns termes «assumibles amb allò que demanava ICV al principi, una altra cosa és que hagin canviat d'opinió». Els ecosocialistes rebutgen que la llei sigui «de país» i exigeixen que s'expliciti que no se subvencionaran escoles que separin els alumnes per sexes, igual que es recull que no se segregaran en funció de la llengua. Ahir es van acabar els treballs en ponència de la llei, que demà passarà per comissió i després pel ple. De moment, té el suport de socialistes, CiU i ERC.

La ferida del tripartit en l'àmbit de l'ensenyament supura. Al mateix temps que la LEC divideix el govern, també suma un ampli consens superior al 80% dels diputats del Parlament, després que el PSC, CiU i ERC –«el nou tripartit», segons el PP– hagin arribat a un preacord. Els socialistes confien que el consens fins i tot arribarà al 98% en algun títol de la llei. Un cop treballada la ponència i incorporades totalment o parcialment 632 esmenes, el text que en surt «no és el que va entrar l'agost del 2008, és sensiblement millor», va dir ahir el portaveu d'educació del PSC, Daniel Font.

ICV-EUiA manté que l'informe de ponència «s'allunya» de l'esperit del gairebé unànime Pacte Nacional d'Educació, signat el 2006. «La llei no recull les mateixes obligacions per a les escoles concertades que per a les públiques», va afirmar la portaveu parlamentària de la coalició, Dolors Camats. Un dels punts clau del desacord és la concertació d'escoles privades que separen els alumnes per sexes. Els ecosocialistes consideren que caldria recollir que no se subvencionarà un centre que segregui els nens de les nenes (igual que s'especifica que no se separarà en funció de la llengua), ja que no es tracta d'una demanda social ni pedagògica, segons Camats, sinó que respon a interessos privats. ICV troba contradictori que s'aprovin lleis d'igualtat per fer llistes electorals paritàries o augmentar la quota de dones als consells d'administració de les empreses i continuar segregant a les aules. «La LEC no dóna estabilitat al sistema educatiu, perquè el model acabarà depenent de la majoria de govern de torn», va afegir-hi Camats, que es va comprometre a «condicionar-ne» el desplegament.

ERC, en canvi, veu la llei –«la més important de la legislatura», en paraules de Joan Puigcercós– com un «retorn» al pacte d'educació. El dirigent republicà va destacar que es blinda el model lingüístic català, «sotmès a pressió d'algun col·lectiu i dels jutges per posar-lo en escac». «És una llei catalanista i social», va resumir. Pels republicans, la LEC «no tanca portes, però no les obre de bat a bat perquè tothom pugui tenir accés a la concertació», reservada als centres «amb una clara vocació social».

«Llei de país, no de CiU»

CiU celebra que el 90% de les seves esmenes s'hagin inclòs en el redactat del projecte de llei, que s'ha «reelaborat». «No hem fet la llei de CiU, sinó una llei de país que permetrà que quan CiU governi pugui fer la seva política d'acord amb el programa electoral», va explicar la diputada convergent Irene Rigau. Per l'exconsellera, s'assegura la catalanitat de l'escola, s'enforteix la pública i es respecta la privada. Tot i no ser-ne partidària, Rigau va apuntar que la LEC també obre la porta a la segregació per sexes a l'escola pública, però va deixar clar que «la llei diu que la coeducació mixta té un caràcter preferent», elevant el llistó de la norma espanyola, la LOE.

El PP, que votarà contra la llei, lamenta que no es permeti als pares escollir la llengua d'escolarització dels fills i que «l'única llengua que no serà curricular és el castellà». Pels populars, la llei «trenca» el govern i genera un gran rebuig social.

S'enterra la tercera hora de castellà. El rang de la LEC és superior al del reial decret del ministeri
No hi pot haver segregació de l'alumnat per raó de llengua
S'importa, per primera vegada en la història, la capacitat curricular, sense desenvolupar-la (es deixa a mans del govern de torn). Capacitat per determinar la distribució de la programació en el marc horari
Es manté el contracte programa
S'equipara en drets l'escola pública i la concertada
Més compromís econòmic. S'invertirà el 6% del PIB en educació en vuit anys per arribar als nivells europeus. Enguany, és el 2,7% (6.028 milions)
S'unifica l'oferta educativa de les escoles pública i concertada
S'estén l'autonomia dels centres
S'aposta per la gratuïtat de la formació de grau mitjà
S'incentiva la carrera professional del professorat
Darrera actualització ( Dimecres, 6 de maig del 2009 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Girona/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Creieu que Espanya es trenca?
Creieu que Espanya es trenca?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Google +

Segueix-nos a Twitter