En primer lloc, sorpresa és el que va provocar entre la redacció del diari la convocatòria per ahir diumenge d'un dels mítings de petit format que el PSC de Barcelona s'ha empescat en el marc de la campanya que bategen com a Combatem la crisi. Sorpresa. El primer objectiu del creatiu, assolit. Aniríem a cobrir-lo i a fer-ne la foto. Qui es pot resistir a la curiositat de veure el primer tinent d'alcalde de la ciutat, Carles Martí, imitant l'orador grec a l'àgora –no diràs el nom de Sòcrates en va– o el predicaire contemporani a l'Speaker's Corner londinenc?

En segon lloc vaig pensar una cosa bona i una de dolenta. La dolenta és que, un altre cop, algun llumenera polític, per no dir esteticista, s'havia empescat l'enèsima inutilitat. La bona és que, al moment, vaig admetre el mèrit de qualsevol dels oradors disposats. Cal valor per fer un discurs al mig del carrer, sobre una caixa amb el logotip del partit i sense la protecció dels controls d'entrada, les tanques, les acreditacions i els cordons de seguretat dels mítings de gran format. Cal valor perquè el més normal és que qualsevol ciutadà tip de tanta xerrameca política, en passar per davant, cantés la canya a l'orador. El fet és que Martí va parlar durant mitja hora a la placeta que hi ha a la rotonda entre la rambla del Poblenou i el carrer de Ramon Llull davant de les 50 persones que hi eren des del principi –cap de les que passejava per la rambla s'hi va aturar–. Fets. Un micròfon i dos altaveus de peu i una tauleta de càmping amb la senyera i fullets de la campanya dels mítings de butxaca. Penjant de la taula, la pancarta de districte del partit: PSC Sant Martí. Al banc de fusta situat darrere, l'exemplar dominical de La Vanguardia. Fets.

El tinent d'alcalde va defensar que el seu partit «és el de la gent que està a peu de carrer», amb plena sintonia «amb el que la gent pensa i vol expressar-nos». L'Ajuntament està fent un esforç inversor més gran el 2009 que el que va fer el 1991 pels Jocs Olímpics com a «motor econòmic» i per «crear llocs de feina». La crisi, «que no la paguin aquells que no l'han creada». Paraules. Comencen a sentir-se crits de «fora del barri», «sociates de merda», «només us veniu a fer la foto» i «sou pitjor que la màfia». Paraules. Més enllà dels crits i els insults, només un grupet de joves contestataris es mostra agressiu i es passeja entre els presents amb actitud de perdonavides. Al final no passa res que calgui lamentar. Fets. Martí defensa: «Al PSC som molts més.» I hi afegeix que allò ha estat una mostra de la disposició del partit «al combat polític de les idees». Paraules. Cinc minuts més i cap a casa. Els joves deuen ser al bar on fan el vermut del diumenge. Els presents probablement també aniran a fer el seu. Fets.