Competidors obstinats en les disputes d'audiència dels matins radiofònics, Neus Bonet (Els Matins de Catalunya Ràdio) i Jordi Basté (El Món a RAC 1) van compartir, ahir a Barcelona, la conducció –còmplice i circumspecta– dels premis Ràdio Associació, creats ara fa nou anys amb la voluntat de distingir els professionals de la ràdio i la comunicació. Asseguts a les butaques de l'Auditori AXA, per tant, professionals del sector tant en l'àmbit local com en el nacional, units en el clam categòric que, a l'inici de l'acte, i després de tenir un record per a la recentment traspassada activista lingüística i professora Mavi Dolz, va fer Jordi Margarit, president d'aquesta societat cooperativa amb arrels en el mapa comunicatiu català dels anys vint i trenta del segle passat: «Visca la comunicació en català i visca la ràdio!» Bé, sí, i també: «Visca el Barça!» No se'n va poder estar.

Bonet i Basté, després de l'eufòria de Margarit, gairebé van demanar pietat quan van mostrar la quantitat de premis que, ahir al vespre, calia entregar. I, amb tal intimidació a les mans, van exhortar els premiats que empressin discursos «breus, concisos i concrets». L'hora intempestiva a què es lleven tots dos, certament, podria haver provocat que algun premiat barbollaire tornés cap a casa amb el premi encastat al cap.

Els premis (obviant les mencions de qualitat que allargarien aquest article fins a dir prou però que, tanmateix, es poden consultar al web de Ràdio Associació): a Manuel Borrell i Rius, de Ràdio Barcelona, com a «millor professional de ràdio»; a L'Oracle, de Catalunya Ràdio, com a «millor programa de ràdio»; a Toc d'hoquei, realitzat per Ràdio Vic i emès per un total de quinze emissores locals, com a «millor proposta d'innovació» i a Hores extres, de Ràdio Premià de Mar, com a «millor programa de ràdio local». El 3/24 de Televisió de Catalunya es va endur el Premi Ràdio Associació d'Àmbit Audiovisual i el jurat, presidit per Carles Solà, va atorgar quatre mencions d'honor: a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya per a la confecció del primer llibre blanc de la ràdio local pública; a Link Comunicacions per més de vint-i-cinc anys dedicats al disseny d'equips professionals per a la radiodifusió; a l'Agència Catalana de Notícies pels seus primers deu anys de servei a la comunicació immediata del país, i a Josep Maria Francino –un home a qui es va dedicar una forta ovació i de qui Margarit havia dit feia uns moments: «Ha fet més anys de ràdio que els que hem fet plegats tots els que som avui aquí»– per la seva llarga i profitosa trajectòria professional al servei de la ràdio del país.

Entre ràfega i ràfega de premis, però, dues intervencions diguem-ne d'índole ben diversa. Primer, la d'Enric Pujadas, president del publicitari Grup Bassat-Ogilvy, que va esgrimir uns quants consells sobre com fer front a la crisi, per acabar recorrent a aquella sentència de Darwin que assegura que «no sobreviuen els forts ni els intel·ligents sinó aquells que s'adapten amb més rapidesa». En segon lloc, la de l'imitador perspicaç Pep Plaza, que entre l'inacabable elenc de personatges que va interpretar, es va lluir de ple amb les imitacions que va fer de Joaquim Maria Puyal i Pere Tàpies, assegut a platea. Finalment, Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va cloure la vetllada tot lloant la ràdio com a eina eficaç per al progrés del català en els mitjans de comunicació. La ràdio, ahir es va tornar a demostrar, és ben viva.