En l'era de l'homogeneïtat a escala planetària, el Panorama d'Olot fa una aposta revolucionària a favor de la singularitat del lloc, aquest entorn pròxim i immediat que convida a una certa mirada, que estimula unes, i no unes altres, relacions amb la gent i l'espai. Per això aquesta trobada única a les terres gironines manté el seu eslògan revulsiu, «No és un altre festival, és el festival d'allò altre», i insisteix de nou en el plantejament instaurat en l'edició del 2007: el fet creatiu s'ha d'entendre en relació amb l'entorn on es desenvolupa i amb el dels seus receptors, és a dir, amb «el lloc on visc», una llegenda que el Panorama ha adoptat ja com a divisa i que el cartell d'aquest any, obra de Dani Lagarto Fernández, celebra amb una al·lusió al paisatge més ultralocal de tots: el pessebre, però no amb un caganer qualsevol, sinó amb una caganera de pelfa abillada amb el vestit tradicional de les grans ocasions nostrades. La majoria dels espectacles programats en aquesta edició que arrencarà el dijous dia 28 de maig són una mostra convincent d'aquest acostament a la realitat més abastable i recognoscible, des del mateix espectacle inaugural, El lloc equivocat, de Dimitri Ialta, que convidarà els espectadors a experimentar, com els seus personatges, la perplexitat de viure en un ambient o un cos que no els pertany, fins a l'espectacle de titelles amb què Délit de Façade proposen un itinerari pels carrers seguint les menudes històries que van traient el cap per les finestres anònimes.

Al Panorama, efectivament, un festival on «tenen cabuda els gèneres més diversos, amb preferència pels més desdibuixats», com proclamen els organitzadors, hi ha lloc per al teatre, el circ, els titelles, la performance, la música i les exposicions, a vegades entremesclats en uns espectacles explosius. En aquesta edició, hi haurà fins a vuit estrenes, cinc de les quals produïdes o coproduïdes pel mateix festival, entre elles El rito de Aracne, un projecte bascoportuguès, Ménage a..., que a Olot consistirà a proposar als ciutadans, organitzats en parelles unides per algun vincle familiar (pares i fills, avis i néts, cosins, germans) que tracin una teranyina visible estenent per la ciutat una xarxa de fil vermell. També serà una estrena a Catalunya Minuscule of Sound, un invent procedent del Regne Unit que ha entrat al Guinness com «la discoteca més petita del món», i el Cantatataula de la Cia de la Font del Vi, una festa participativa en què músics, poetes i públic mengen, beuen i canten plegats. Dins el festival també es faran públics els guanyadors de la Beca Incubadora.