L'OMS va definir la salut sexual com la integració dels aspectes corporals, emocionals, intel·lectuals i socials, que enriqueixen i milloren la personalitat, la comunicació i els vincles afectius. Aquesta definició té en compte la capacitat per gaudir i controlar el comportament sexual i reproductiu d'acord amb l'ètica social i personal, lliure de por, vergonya, culpa, creences falses i altres factors que deteriorin les relacions humanes. Cal tenir-ho present per analitzar la conveniència de l'obtenció de la píndola postcoital sense recepta mèdica ni límit d'edat i per valorar la reforma de la llei de l'avortament, segons la qual les adolescents de setze anys podran interrompre l'embaràs sense haver-ne d'informar els pares.

Al meu entendre, és fonamental preguntar-se si els menors estan preparats per fer un bon ús de les seves llibertats. Els resultats d'una investigació recent realitzada a València en tres instituts d'ensenyament secundari, van mostrar un desconeixement d'un 30% en relació als mètodes anticonceptius, un criteri favorable a l'avortament en un 88% dels casos i una baixa conscienciació sobre la gravetat i importància de les malalties de transmissió sexual. Les relacions de parella eren definides com a absorbents en un 25% dels casos i la visió del sexe oposat era regular o negativa en un 50% de les ocasions. Aquest estudi és només una petita mostra de la feina que encara queda pendent en matèria d'educació sexual. A la consulta, sóc testimoni de la limitada capacitat d'alguns adolescents per valorar les conseqüències dels seus actes. Tot sovint són els pares els qui paguen els plats trencats. Precisament, una de les contradiccions que es posa damunt la taula és una suposada maduresa que després no va acompanyada de la conducta responsable pertinent. Ateses aquestes incongruències, hom es planteja si les noves mesures s'estan implantant sobre uns fonaments que trontollen. Si bé és cert que eliminar determinades traves pot prevenir embarassos no desitjats, especialment quan la píndola postcoital és gratuïta, és necessari plantejar-se si els menors sabran administrar el potent mètode contraceptiu o si és desitjable que els pares es mantinguin al marge d'una decisió tan important com l'avortament. En definitiva, no queda gaire clar si les mesures proposades pel Govern afavoriran o perjudicaran encara més la salut sexual dels adolescents d'aquest país. ¿Serà pitjor el remei o la malaltia?