“Un drac ha de fer por perquè representa el mal”
A vostè no li feien por els dracs, de petita?
Doncs no. No ho recordo. Em feia més por caure en un forat. Durant la festa major de Sant Fèlix sempre m'agradava veure el drac de Vilafranca. Era un element màgic. M'hi acostava i el tocava.
I ara és una de les escultores de festa, com a vostès els agrada que els diguin, més prolífiques fent dracs.
Doncs no ho sé, suposo que sí, com a professional. N'he fet uns quaranta d'arreu de Catalunya.
I per què li agrada tant fer dracs?
Faig moltes més coses que només dracs. Gegants, figures mitològiques... Però m'agraden els dracs perquè és un element que controlo des del principi fins al final. En els gegants has d'estar pendent que et facin els vestits, la perruca, i només has de fer la cara i les mans... El drac és una figura més lliure i creativa. M'agrada.
Els dracs que fa són per fer por, no?
Un drac ha de fer por, sí. Ha d'espantar. En la nostra cultura, el drac és l'element que representa l'infern, el mal. N'hi ha que els faig més gore que altres i sempre els intento relacionar amb algun element de la zona i si no amb elements de la mitologia grega i romana. També he de dir que no tot el que faig fa por [riu]. També faig coses tendres. Hi ha coses simpàtiques i dracs infantils que no poden ser agressius. En qualsevol cas que expressin emoció i dinamisme. Sóc una dona emocional.
Però estar amb vostè treballant a la nit ha de fer por.
Acostumo a treballar al matí i a la tarda però de vegades també a la nit quan cal entregar la peça. Ara als dracs els poso als ulls i als ullals pintura fosforescent. Fan una bona sensació. Quan apago els llums al taller veig només ulls i dents de drac. És una guapada.
Sort que l'entrevista la fem al matí. Sóc un poruc.
Els dos fills que tinc, quan eren petits, venien al taller i feia que ajudessin a pintar. Per a ells sempre ha estat una cosa molt normal veure la mare fent bèsties i dracs de foc.
En aquests 24 anys d'ofici no ha parat mai? No nota la crisi vostè?
El que he notat amb això de la crisi és que entregues molts més pressupostos i fas moltes propostes i projectes que agraden a les colles però no es concreten tant com abans i acabes rebaixant preus, però segueixo fent. Ara faig més restauracions que peces noves.
Com els promotors de pisos.
Això. Ara tinc una altra cosa entre mans. La cosa es va animant. Esperem que segueixi així.
Algun dels seus fills continuarà l'ofici?
N'hi ha un que es decanta per l'animació, però amb les noves tecnologies. Ara està treballant en animació en 3D. Ha fet algun drac però a l'ordinador. L'ofici s'aturarà aquí.