Dijous, 17 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Societat
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Augmenta el nombre d'estudiants gitanos a les universitats tot i que a un ritme lent

Un centenar de dones gitanes es van trobar ahir a Reus per conscienciar-se de la importància de seguir amb els estudis

En una taula rodona ahir a Reus, un centenar de dones gitanes van poder escoltar les experiències d'altres dones. Foto: M. M.

Ser gitano o gitana no ha de ser un obstacle perquè els adolescents continuïn els estudis de secundària. Ahir, a Reus, es van celebrar les XII Jornades d'Estudiants Gitanes de Catalunya, en les quals van prendre part més d'un centenar de dones gitanes d'arreu del país per participar en diferents activitats i conscienciar-se, tant les mares com les filles, de la necessitat de seguir estudiant per tenir un futur digne. Els entrebancs amb què topen aquestes famílies són tant culturals com d'acceptació social i, en alguns casos, fins i tot racials. No obstant això, les associacions organitzadores de les jornades, Drom Kotar i Sonakay, van explicar que es té constància que hi ha un augment d'estudiants gitanos universitaris els darrers cinc anys i que almenys n'hi ha un o una a cada universitat.

Així ho van fer constar ahir a la tarda diferents membres de les associacions gitanes Drom Kotar Mestipen i Sonakay de Reus. Ana Contreras, dinamitzadora de la primera associació a tot Catalunya, va explicar durant les jornades que des de les associacions han pogut comprovar que cada cop hi ha més gitanos i gitanes que han iniciat estudis universitaris. «Tenim constància que a cadascuna de les universitats del país hi ha almenys un estudiant gitano o una estudianta gitana. Tot i això, és impossible portar una comptabilitat de quants gitanos poden estar estudiant en l'actualitat, ja que no et demanen pas la teva ètnia quan t'hi inscrius per fer una carrera», deia la badalonina del Drom Kotar. «Des de fa uns cinc anys, el col·lectiu gitano cada cop és més present a les universitats», va afegir Contreras.

Aquestes dotzenes jornades, que enguany han tractat sobre el pas de la primària a la secundària, van atreure a més d'un centenar de dones, adolescents, infants i mares gitanes de diferents pobles i ciutats catalanes per prendre consciència de la importància d'una educació de nivell per tenir un futur professional estable. Les dones es van trobar al barri de Sant Josep Obrer de Reus i hi van compartir experiències amb altres noies que han arribat a cursar estudis universitaris i adolescents que tenen molt clar que volen acabar els estudis de secundària i seguir amb la seva formació. D'altra banda, Loli Cortés, de l'associació Sonakay de Reus, va reivindicar que el problema de l'absentisme escolar en la societat gitana no rau només en la relació de pares, mares i fills, sinó que els professors hi juguen un paper molt important. «Ara mateix, un dels principals problemes és que hi ha professors d'institut que rebutgen la cultura gitana i exclouen l'alumne gitano i el desmotiven», va dir. Les associacions, però, treballen conjuntament amb les universitats per potenciar un programa que ensenyi a aquests professors a tractar amb la cultura gitana. «Són tres pilars fonamentals que han d'anar units en un mateix engranatge. D'una banda, els pares; de l'altra, els nens i nenes, i de l'altra, els professors», va concloure Cortés. No obstant això, la dinamitzadora del Drom Kotar va voler donar més importància al paper de la mare perquè, com explicava ahir, «les dones gitanes som les que tenim més consciència pel que fa a l'educació, ja que en la nostra cultura és la dona qui educa». També, Cortés va explicar que un altre dels problemes amb què es troben sorgeix a l'hora d'anar a buscar feina. «Encara existeixen prejudicis al moment de contractar gitanos i gitanes. Jo m'he hagut de vestir diferent, no ser jo mateixa, només per tindre les mateixes oportunitats que els paios», va explicar.

«Ser gitano és el conjunt de molts bons costums»

Ana Contreras , quan se li va preguntar què és ser gitano, es va referir a «un conjunt de molts bons costums». La badalonina va mostrar-se ben orgullosa de la seva condició inherent i va rebutjar els estereotips que envolten aquesta cultura que, molts cops, acaben menyspreant els que la conformen en emprar, en el cas més extrem, la paraula gitano com un insult. «Les famílies gitanes no som com ens mostren a la televisió, o com ens veu una bona part de la població d'aquest país. Com arreu a la societat, hi ha gent bona i dolenta. I en la societat gitana també», va dir Contreras, que es va mostrar molt disgustada amb la imatge que donen certs programes de televisió, de l'estil de Callejeros, «que només treuen la pitjor part de la societat gitana». A la badalonina li agrada dir que és gitana, catalana, espanyola i del Barça. «Em molesta molt quan em diuen que no ens hem adaptat, si jo sóc d'aquí; i també quan em diuen que no semblo gitana, perquè en sóc i orgullosa que n'estic», va concloure.

Un referent per a les altres gitanes

j. m
Miriam Santiago, de Badalona.

Miriam Santiago, una noia gitana que viu a Badalona, és un referent clar per a les seves amigues i companyes gitanes. Aquesta adolescent cursa actualment tercer d'ESO al CEIP Eugeni d'Ors de Badalona i té molt clar que vol continuar estudiant i que el seu futur depèn de la seva formació. «Jo sóc l'única gitana que ha continuat la secundària al meu col·legi i dia rere dia dic a les meves amigues que reprenguin els estudis.» A la Miriam li agraden molt les ciències socials, però no li apassionen gaire les matemàtiques. Aquesta noia gitana va explicar ahir que el seu pare sempre li ha donat suport per continuar els estudis i que alguns cops ho havia tingut complicat i s'havia plantejat deixar's-ho, però que l'ajuda de la seva família ha estat essencial per continuar endavant. «Quan acabi l'ESO continuaré amb un cicle d'assessoria d'imatge», va explicar.

A punt per doctorar-se a la UAB

j. m
Araceli Silva, de Berlanga.

Un altre cas exemplar és el de l'Araceli Silva, una noia gitana del municipi de Berlanga (Badajoz) que ahir a Reus va explicar davant de les altres assistents a les jornades que ella és una de fins a cinc gitanos del mateix municipi que han arribat a cursar estudis universitaris. L'Araceli és llicenciada en filosofia i ara cursa el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu cas és excepcional, explicava ella mateixa ahir, perquè en un municipi tan petit com Berlanga –de poc més de 2.500 habitants–, on només hi ha 4 famílies gitanes, han arribat a la universitat fins a cinc dels seus membres. Ella mateixa, el seu germà que va cursar criminologia, dos cosines seves més i un altre noi que havia estudiat història de l'art. Amb això, va voler transmetre que ser gitano «no significa viure en el barraquisme o l'analfabetisme», va dir la jove gitana.

Darrera actualització ( Diumenge, 7 de juny del 2009 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Mataró/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Creieu que es produirà un ‘corralito’ a l’Estat espanyol?
Creieu que es produirà un ‘corralito’ a l’Estat espanyol?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Google +

Segueix-nos a Twitter