Novetats del romànic

Durant els darrers dies d'octubre s'ha celebrat a Barcelona i a la Vall de Boí un important col·loqui internacional sobre pintura romànica. El grup de recerca consolidat de la Generalitat a la Universitat de Barcelona, Ars Picta, ja va produir fa pocs anys les actes del primer col·loqui sobre el tema general Les fonts de la pintura romànica: un volum essencial per entendre les relacions, els contactes, les influències i les raons no només de la pintura mural, sinó també de la il·luminació dels manuscrits, els seus models i les seves derivacions.

Ara el simposi s'integrava en la celebració del desè aniversari de la declaració del romànic de la Vall de Boí com a patrimoni de la humanitat per la Unesco. Organitzat pels especialistes universitaris Milagros Guardia, Imma Lorés i Carles Mancho, amb la col·laboració de Cristina Castellà, del Centre de Romànic de la Vall de Boí, el col·loqui es va desplaçar també a Erill la Vall, a Taüll i a Boí. El tema, complex, era El ritual litúrgic i la seva posada en escena: espais, ornaments i funcions de l'església romànica.

Els organitzadors havien volgut obrir les vies de debat més enllà de l'estricte estudi de la pintura mural. S'havien cercat investigadors que durant els darrers anys haguessin orientat les seves recerques sobre el romànic des de la perspectiva de restituir intel·lectualment o a través dels estudis l'església romànica amb tots els seus aspectes d'ús i principalment com a marc de la litúrgia a partir de tots els elements d'estudi, des de l'arquitectura i la decoració monumental –pintura, mosaic, estuc o escultura– fins als objectes, teixits i mobiliari que configuraven una iconografia de conjunt de l'edifici religiós.

En la declaració de principis que anticipava la trobada, els organitzadors manifestaven que el seu objectiu era arribar a construir un discurs alternatiu a la visió tradicional de la historiografia de l'art medieval, superant l'anàlisi de cada un dels diferents elements que composen l'església entès com a obra independent i separada, fet que topa frontalment amb la realitat medieval de conjunt integral. Aquest enfocament va portar els participants a considerar cada obra d'art com a part d'un context determinat pel marc arquitectònic, de manera que s'intentés comprendre millor el funcionament de l'espai litúrgic i la funció de cada una de les obres que el constituïen com a peça particular d'un conjunt. A vegades, la presència de les obres romàniques exposades als museus d'art fa oblidar la seva utilització i sobretot el fet que no es poden entendre si no és com a part d'un conjunt.

D'Orient a Occident, de Capadòcia a Catalunya, França o Itàlia, es van presentar molts conjunts, però també maneres d'interpretar-los, des de l'epigrafia i les inscripcions, per exemple, els teixits i les catifes, les imatges de l'altar, o les de les parets, i es van presentar qüestions metodològiques essencials, com per exemple a propòsit de Ripoll o de Boí. Milagros Guardia va donar la primícia de nova documentació procedent d'arxius inèdits sobre les pintures murals romàniques catalanes i els seus arrencaments durant els primers decennis del segle XX. Guardia i Lorés donaran a llum aviat aquests escrits i documents inèdits.

Durant la celebració del col·loqui sortia a Milà un excel·lent volum, un llibre de Marco Rossi, professor a la Universitat Catòlica de Milà, sobre Milà i els orígens de la pintura romànica llombarda. Es tracta d'una reflexió sobre els funcionaments de la pintura mural en època romànica, els encàrrecs episcopals, els models iconogràfics, els tallers i els artistes. És molt interessant d'observar, en una ciutat important de l'època, com Milà, de quina manera els bisbes encarregaven fer pintures murals; d'entendre què volien demostrar amb aquests encàrrecs. En tenim un bon exemple amb el conjunt ben conservat de San Vincenzo a Galliano, volgut el 1007 pel futur arquebisbe de Milà, Ariberto da Intimiano. Ens agradaria tenir aquest tipus de documentació per a la catedral de Barcelona, per exemple. Però no la tenim, com no la tenim per a la decoració mural romànica de la basílica monàstica de Ripoll. Per entendre el que era la gran pintura romànica catalana, la que decorava els absis de les catedrals o de les basíliques monàstiques majors, disposem de pocs elements, gairebé només del brodat de la Creació de la catedral de Girona i de les pintures de l'absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell, ara al MNAC.