Cançons brigadistes
Estrenen a Londres ‘Goodbye Barcelona', un musical que homenatja i evoca el sacrifici dels voluntaris internacionalistes que van participar a la Guerra Civil
El musical es representarà fins al 23 de desembre
i busquen com dur-lo després
a Catalunya
“Estaries disposat a lluitar per les coses en què creus?” La pregunta, sempre un desafiament, té potser més sentit enmig d'una crisi econòmica molt dura, quan les conquestes socials del segle XX europeu semblen amenaçades. Abans, quan els drets més elementals no eren pas reconeguts i calia conquerir-los, era quasi un eslògan. En especial durant el període en què a Europa, ara sota control dels mercats, s'alçava una altra dictadura, el feixisme dels anys trenta, una llosa a Alemanya, Itàlia i a l'Espanya de Franco.
La pregunta inicial forma part de la lletra de la primera cançó (They shall not pass, No passaran) del musical Goodbye Barcelona, que la darrera setmana es va estrenar a l'Arcola Theatre de Londres (Off West End), i que ret homenatge als brigadistes internacionals en el 75è aniversari de la formació de les columnes de voluntaris que van acudir d'arreu del món en ajuda de
la Segona República.
La nit de l'estrena, l'espectacle va rebre grans elogis per part de l'historiador Paul Preston, que
el va definir com a “commovedor” en la trobada que va tenir lloc en acabar la representació amb l'autora del llibret, Judith Johnson, i el compositor de la música i les cançons, Karl S. Lewkowicz.
Preston l'encertava. L'espectacle supera molts dels musicals del West End que aquest cronista ha tingut ocasió de veure en deu anys. Es beneficia d'un càsting excel·lent, d'una escenografia austera que en reforça el dramatisme, de tocs d'humor ben dosificats, d'una direcció encertada… Només en un ocasió la funció voreja el desastre, quan aflora
el tòpic dels braus i els
matadors de toros, però el mateix humor que vessa de tant en tant la funció ajuda a superar el mal tràngol. Potser l'espai de l'Arcola fa que alguns canvis d'escena resultin forçats, però la proximitat del públic als actors compensa la deficiència.
Per a un públic català, potser l'absència de segons quines referències a la història política del país durant la Guerra Civil (en concret a la cançó Factions, en què es fa un repàs de quasi tots els grups polítics que hi actuaven, amb l'excepció d'Esquerra Republicana) pot semblar una greu mancança. En tot cas, és comprensible perquè durant moltes dècades l'imaginari de la Guerra Civil a la societat britànica ha estat decisivament influenciat per l'Homenatge a Catalunya, de George Orwell, que bàsicament remet a l'enfrontament entre socialistes i
comunistes, d'una banda,
i anarquistes i comunistes del POUM, d'una altra. Una extensió molt més
recent d'aquesta visió
poc global del conflicte és la pel·lícula Terra i llibertat (1995), de Ken Loach. Tant l'aproximació d'Orwell com la de Loach van ser durament criticades per Preston
després de l'estrena.
Testimonis reals
Es calcula que unes 2.400 persones –la immensa majoria, joves de setze a divuit anys–, van anar a lluitar contra Franco des de la Gran Bretanya. En queden quatre, de vius. Fa dos anys, en quedaven set, incloent-hi els irlandesos. Els autors, Karl Lewkowicz i Judith Johnson, s'han basat de manera llunyana en la biografia d'un –Sam Lesser, que va morir el 2010, als 95 anys–, per construir la columna vertebral del musical. “El que em va inspirar com a tema per a un musical –explica Lewkowicz– va ser un article a The Guardian, en què s'explicava la història d'un grup de brigadistes. Era molt inspirador i emotiu, el fet que s'aixequessin contra
el feixisme, malgrat tots els obstacles.” Lewkowicz va llegir el text l'any 2000
i des d'aleshores es va
dedicar a recopilar material per bastir l'espectacle. Amb la col·laboració de Johnson van entrevistar cinc brigadistes, “gent increïble –assegura la dramaturga–, disposada a
lluitar pels seus ideals”.
Alguns personatges
Un dels protagonistes de Goodbye Barcelona és Sam Abramski, un noi d'esquerres, de divuit anys, que després de prendre part en la batalla de Cabble Street (octubre del 1936) contra els camises negres britànics –els feixistes d'Oswald Mosley– s'enrola a les brigades internacionals. A Barcelona, en Sam coneixerà una noia, la Pilar, que ha vist com tota la seva família era assassinada pels nacionals. Rebecca, la mare d'en Sam, l'Ernesto, un anarquista i, entre altres, en Jack, un exveterà de la Primera Guerra Mundial, formen part del mosaic humà
atrapat en la guerra.
Setanta-cinc anys després, l'heroisme dels brigadistes i el sacrifici de bona part d'ells, depassa les barreres de la història sobre el conflicte per esdevenir a Goodbye Barcelona un espectacle que té tots els elements d'un drama romàntic. El musical estarà en el cartell fins al 23 de desembre. La producció busca ara com dur-lo a Catalunya i potser a altres parts de l'Estat.