Carles Sàiz
L'entrevista
“Domènech i Montaner avui seria independentista
A Canet li calia una ruta Lluís Domènech i Montaner?
I tant! Perquè malgrat ser un dels pobles amb més llegat de l'arquitecte modernista, no en tenia cap, de ruta, que expliqués la seva història. Ha estat una aposta personal, centrada en un personatge polièdric i malauradament encara poc conegut. Tenim un museu acabat de renovar i la ruta Domènech pot completar-ne les deficiències.
Quines deficiències?
No s'ha donat la visió global del personatge des del punt de vista familiar i de relació amb el poble. Amb la ruta obrim la finestra de la Casa Domènech a l'exterior.
Però no estem parlant d'un burgès estiuejant que no es feia amb la gent del poble?
De cap de les maneres. Domènech tenia tracte tant amb l'alcalde com amb l'últim pescador. Anem més enllà del vessant arquitectònic i ens fem nostre el personatge amb històries farcides d'anècdotes. Expliquem què va fer Domènech i Montaner i que ha quedat, què va fer i que ja no es conserva i què va projectar i mai es va poder realitzar. Acabem davant del seu panteó, que malgrat que no hi va ser enterrat el va dissenyar per a aquesta finalitat.
L'arquitecte ha acabat anul·lant la resta de vessants?
Suposo que sí, però les múltiples cares de Domènech i Montaner, totes, tenien com a únic objectiu la defensa de la seva pàtria: Catalunya. L'arquitectura, l'heràldica, la política, l'edició de llibres i la història –va ser el descobridor del romànic català– estaven al servei del país. El modernisme i la seva passió per l'art medieval Domènech l'entén com la recuperació del passat més gloriós de Catalunya. Ha estat injustament silenciat perquè era un personatge incòmode per l'època.
El país no ha estat generós amb el seu record?
Més aviat va ser el context històric que li va tocar viure qui no li va fer justícia, però amb els anys aquest buit no s'ha omplert i és il·lògic que en el dia d'avui encara quedi tant per estudiar.
I què en pensa que el món cregui que el modernisme només té un nom: Gaudí?
Gaudí és un artista, un gran artista, però Domènech i Montaner va molt més enllà del disseny. Tot allò que Gaudí té de sant i místic ho té de molest en Domènech i Montaner. Ell va obrir la gàbia de la reivindicació de la nació catalana en un temps convuls per aquest debat. La seva evolució política va des del catalanisme més conservador com a membre de la Lliga fins al catalanisme d'esquerres del Centre Nacional Republicà. De fet, ell és el pare del catalanisme global, sense oblidar que tenia una gran i profunda religiositat.
I què en pensaria, del catalanisme actual?
Seria d'esquerres i independentista, sense cap mena de dubte.