Els mobles tornen a casa

La Fundació Rafael Masó estava dilluns de mudança: tornava a la casa el gros del mobiliari que els últims mesos ha passat pel taller de restauració de Clara Oliveras per tenir el parament a punt amb vista a la inauguració de la casa museu, prevista per l'any vinent. L'operació ha consistit essencialment a netejar, desinfectar i tractar la fusta contra l'atac dels corcs, tot i que la mateixa restauradora admetia dilluns que havia trobat els mobles en prou bon estat a pesar que molts daten de principis del segle XX. El director de la fundació, Jordi Falgàs, atribueix aquesta bona conservació al fet que els mobles, tant els que va concebre el mateix Masó com els que ja pertanyien a la família amb anterioritat, han tingut una vida útil fins quasi avui mateix.

La restauració de les peces, entre les quals hi ha l'imponent bufet del menjador, una butaca probablement d'origen cubà que hauria adquirit Gaudencio Masó i Ruiz de Espejo, avi de l'arquitecte que va fer les Amèriques, i un dormitori de “qualitats excepcionals”, segons Falgàs, s'afegeix a la recuperació d'una quinzena de pintures d'art català i la gran làmpada de ferro forjat que ja es van presentar restaurades el setembre passat. En tots els casos, Falgàs remarca que quan ha calgut refer peces malmeses o extraviades, s'ha documentat amb precisió quines són les parts originals i quines les afegides, com en el cas dels penjants de ferro que sostenien el llum central del menjador, forjats de nou per Sergi Cadenas, besnét de Nonito Cadenas, l'artesà que havia col·laborat amb Masó. “Per damunt de tot, ens interessa recuperar l'ambient que es respirava a la casa”, explica Falgàs. Per això mateix, s'ha restituït també el color original de les parets, d'un to de xocolata, i una sanefa oculta al sostre fins ara per repintades modernes.