Petita victòria dels Companys
La missiva robada al president es retira de subhasta i serà entregada als seus familiars, 72 anys després d'haver estat escrita
Els hereus del subaltern que la va guardar s'avenen a lliurar-la als de la destinatària
Els néts de Remei Marsà, cunyada de Lluís Companys, rebran en els pròxims dies la carta que el president de la Generalitat va escriure-li el 10 d'octubre de 1940, quatre dies abans de ser afusellat al Fossar de Santa Eulàlia, per informar-la del seu empresonament al castell de Montjuïc, i demanar-li diners i alguns objectes personals. Finalment, la casa de subhastes Balclis ha mediat perquè els familiars del subaltern que es va emportar a casa el document s'avinguin a retirar-la de la licitació i la lliurin als descendents de la seva autèntica destinatària. La missiva, escrita a llapis en un paper de quartilla, havia sortit a subhasta dilluns, coincidint amb el 72è aniversari de l'afusellament de l'històric polític republicà, a un preu de sortida de 1.500 euros. Ahir, els responsables de la firma van celebrar l'acord i, a través d'un comunicat, van expressar la seva “més sincera admiració per la figura de l'expresident de la Generalitat”.
La carta, una de les poques que es conserven de les escrites per Lluís Companys des de la presó, la va lliurar el president al tinent coronel auditor de guerra Gonzalo Zarranz perquè la fes arribar a la seva cunyada. Aquest, sense dir-li res, la va llençar a una paperera i d'allà la va agafar el seu ajudant, que se la va emportar a casa seva, on ha estat els últims 72 anys.
La recuperació de la carta és una petita victòria per als descendents de Companys, però no pas l'última que es plantegen els defensors de la memòria de l'únic president escollit democràticament i afusellat després d'un consell de guerra al segle XX. Els reiterats intents fets des de l'esquerra catalana per aconseguir la nul·litat d'aquell judici no han prosperat mai perquè els governs del PP i el PSOE s'hi han negat. Dilluns, ICV-EUiA va registrar l'enèsima petició al Congrés perquè es declarin “nuls de ple dret” tots els consells de guerra celebrats durant el franquisme.