Alerten que hi ha perill que la basílica de Castelló caigui
Un informe detecta problemes estructurals i diu que cal fer-hi una reforma “urgent” perquè hi ha perill per a vianants i feligresos
Busquen finançament
Reclamenla implicació de les administracions per fer les obres
Un informe de l'aparellador de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries alerta que la Basílica de Santa Maria té “problemes estructurals que podrien provocar el col·lapse” de l'església i també que hi ha “perill per a vianants i feligresos”. Per això, el tècnic, en la valoració feta al mes passat, assegura que és “urgent” actuar-hi. El rector de la parròquia, mossèn Ferran, i l'alcalde de Castelló, Xavi Sanllehí, es mostren preocupats per la situació de degradació en què es troba la basílica i temen que l'edifici gòtic, construït entre el segle XIII i XIV, caigui. “Seria una llàstima que hàgim de dir: «aquí un dia hi va haver una basílica»”, diu mossèn Ferran. L'alcalde hi afegeix: “Cal actuar ja perquè el que no podem fer és deixar-ho perquè si hi ha una desgràcia correrem tots i ens en lamentarem.”
Per això fan una crida a la implicació de totes les administracions, per arreglar la coneguda com “la catedral de l'Empordà”. Busquen finançament del Bisbat, la Diputació, la Generalitat i l'Estat per poder fer front a una obra que podria costar al voltant de dos milions d'euros, però que segons diuen, tant el rector com l'alcalde, es podria fer per fases. Precisament aquest mes hi ha una reunió prevista amb el bisbe de Girona, Francesc Pardo, per tractar sobre aquesta qüestió i mirar de trobar-hi una solució.
L'alcalde i el mossèn han mostrat a aquest diari els problemes de l'estructura de l'edifici. Els més importants són al campanar, on fins i tot algunes columnes estan apuntalades, i als arcbotants que sostenen la nau central, que ja fa des dels anys seixanta que estan reforçats amb totxanes, i que ara també estan malmeses. Precisament, el fet que aquests arcbotants estiguin afectats fa pensar que si cedeixen pugui caure tot l'edifici. La degradació de l'edifici fa que algunes pedres es desprenguin, i en els últims anys se n'han hagut de fer caure algunes per evitar que caiguin sobre algú. En alguna ocasió també s'ha hagut de tancar el perímetre de la basílica per evitar perill.
A banda d'això, les gàrgoles i alguns elements decoratius de la façana s'estan desgastant i cada cop tenen menys forma. El desgast de la pedra de Sant Vicenç amb què es va construir l'edifici és degut a diversos motius. Sobretot, hi ha fet molt mal el vent de tramuntana, també la salinitat, pel fet d'estar pròxima al mar, també les plantes que hi creixen i els excrements de coloms.
Fins ara només s'hi han pogut fer petites actuacions, pedaços que han pagat amb les donacions a la parròquia i l'Ajuntament.
Centralisme a Girona
L'alcalde de Castelló i mossèn Ferran lamenten que fins ara no s'hi hagi fet cap actuació quan des del 2003 han detectat problemes a l'edifici, com a mínim al campanar. I asseguren que el centralisme de Girona ha fet prioritzar les inversions a la catedral de Girona i a la basílica de Sant Feliu, tot i que tots dos admeten que també calia actuar en aquests dos temples. “Els diners han estat per Sant Feliu, abans, d'acord, però ara és el moment d'actuar a Castelló perquè, a més, estem en una situació d'emergència. L'actuació ha de consolidar elements que estan en situació de ruïna imminent, que es poden enfonsar i que pot causar danys a l'estructura de la basílica”, explica l'alcalde de Castelló.
L'alcalde i el mossèn recorden que la “catedral de l'Empordà”, com en diuen els castellonins, és el segon monument gòtic de la demarcació de Girona, després de la catedral de Girona.
Pateixen per l'estat del campanar des de l'any 2003
Els problemes estructurals de la coneguda com “la catedral de l'Empordà” no són nous. De fet, hi ha un pla director fet l'any 2003, fa gairebé deu anys, que ja advertia que l'edifici gòtic tenia deficiències importants. El document feia una llista dels defectes que presentava sobretot el campanar, que ara està apuntalat, però també la resta de la llavors església de Santa Maria, i assegurava que hi calia fer reformes perquè si no podia caure, a mitjan termini. “El projecte executiu està fet, només cal actualitzar preus i començar l'obra”, diu l'alcalde. Des de llavors es van buscar subvencions però el fet que no estigués declarada com a basílica va dificultar l'obtenció de diners. De fet, el rector de la parròquia i l'alcalde admeten que part de l'objectiu que va tenir la petició del títol de basílica del llavors rector, mossèn Narcis Costabella, i de l'Ajuntament, va ser precisament facilitar trobar subvencions. En aquell moment el càlcul que es va fer és que rehabilitar la basílica costaria 2,6 milions d'euros, amb preus del 2003 que ara podrien ser més econòmics, diuen el mossèn i l'alcalde.
Cobrar entrada és una opció
Mossèn Ferran, rector de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, creu que a banda de la possible col·laboració que trobin de les administracions públiques, també cal buscar la implicació privada i planteja que una de les possibilitats podria ser que una empresa patrocini una part de l'obra a la basílica de Santa Maria, o bé també que algun particular hi pugui fer alguna donació.
Una altra opció seria cobrar entrada als turistes que visiten la basílica cada any, que el rector calcula que són cap a 15.000 a l'any. “Només que cobréssim un euro per cada visitant, ja són diners al cap de l'any”, diu mossèn Ferran, que també aclareix que aquesta opció encara s'ha de madurar i que encara no està decidit.
