“Fa 300 anys que donem voltes a les mateixes coses”

No acostuma a ser molt cara i, com hi ha gent que s'ho passa molt bé, no tenen massa dificultats. Des del punt de vista de la cultura municipal els governants se n'aprofiten i quan hi ha més crisi és quan més tiren de la cultura popular perquè els surt molt a compte.

Abans es diferenciava de l'alta cultura, però ara que han sortit molts tipus de cultura s'ha normalitzat; tot és cultura. D'altra banda, la cultura popular és molt participativa, el poble forma part del context cultural, no hi ha espectadors perquè tothom n'és actor. Tampoc s'entén com abans la tradició, fins ara associada al passat. Tradició vol dir transmissió, ve del passat però s'orienta cap al futur, i en una societat multicultural com tenim les tradicions són molt diverses, provenen de llocs molt diversos i poden, en el futur, acabar formant una única cultura. El futur de la tradició el marca la gent jove, que, per exemple, s'inclina més pel món casteller que pel de la sardana.

Bé, als Estats Units els republicans i els demòcrates estan representats per un elefant i un ase. El burro és un animal pacient com els catalans, que tenim un sentit de l'humor que ens permet riure'ns de nosaltres mateixos.

Si parlem del nostre sí. A la història hi ha hagut països que s'han unit per fer-ne un de millor, com per exemple els casos d'Itàlia o Alemanya. Un país millor és el que es pot sentir identificat amb ell mateix. Quan la unitat és imposada i margina els trets d'una pròpia cultura, aquest país millor el porta la independència.

Estic una mica decebut. Sense un lideratge fort és difícil avançar i assolir la sobirania plena. D'altra banda, com els vots sobiranistes no han disminuït i són més transversals augmenta el valor d'aquesta petició, malgrat que dificulta la governabilitat i potser que ens entenguin bé a l'estranger i a Espanya.

El llibre parteix d'uns textos del meu besavi que escriu quan ja era gran parlant de la seva joventut. La meitat del llibre són els textos del meu besavi i la resta la completo jo novel·lant-lo. M'he anat ficant a dins del text com si realment fos el meu besavi. Hi ha lectors que el llegeixen sense adonar-se què és d'un i què de l'altre.

Aquesta és una època molt interessant, és l'inici del republicanisme, del federalisme i del catalanisme de Valentí Almirall. El meu besavi era un polític i advocat. Si mirem la propaganda i els arguments de l'època veurem que els problemes són els mateixos que ara. Denuncien pràcticament el mateix! Fa 300 anys que donem voltes a les mateixes coses. El meu besavi té una certa importància, va arribar a ser alcalde accidental de Barcelona i com a advocat va tenir com a passants en Layret i en Companys. Va ser redactor del diari La Publicidad i va tenir, gràcies al periodisme, contactes amb molta gent. Tot plegat surt reflectit al llibre.

En dues coses. Durant els anys vuitanta vaig recollir a què jugaven els nens i les nenes de Badalona, què cantaven... Un costumari infantil de fa cent anys o més, que inclou anècdotes, malnoms, etc. Per un altre cantó, estic intentant publicar una col·lecció de contes independentistes que tracten temes molt diversos.